Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

  • per un desenvolupament diferent, cap transvasament. "Nuestras vidas son los ríos que van a dar a la mar".
  • Comentaris sobre el meu poble, al qual impediren ser municipi injustament.
  • aquest és un BLOC EBRENC
  • llengua anglesa
  • per parlar de l'esport català, del Barça i de la Unió Esportiva Campredó. per defensar les seleccions nacionals catalanes.
  • articles ideològics, basats en la defensa obrera i la lluita contra qualsevol discriminació per tipus racial, social o sexual
  • l'Araceli, la Rosa i el Guillem
  • la història que hem construït els campredonencs i les campredonenques, els catalans i les catalans, la gent d'arreu del planeta.
  • Independència nacional dels Països Catalans.
  • Cròniques sobre literatura ilercavona (Ebre-Matarranya, Maestrat)
  • Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
  • poemes ilercavons d'abans i d'ara
  • el sexe és salut i els blocaires el practiquen
  • Respectar les opcions sexuals de tothom. No discriminar ningú pel color de la seua pell o la seua procedència.

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
emigdi | poesia | divendres, 23 de desembre de 2011 | 14:12h
És el temps de trenar alegries... il·lusions,
eixe temps que ens fa contents
amb anhels brillants, amb esperances
lluïdes, amb propòsits benestants...
I som feliços, amb ànsies compartides
i quefers ben quotidians, 
si tot és caliu vora nostre. 
És llavors que ens arriben somriures,
i l'oblit complert d'allò que no cal.
I ací rau l'alegria d'amics fidels,
de  família amb estima plena, 
eixa gent que ens engalana el cor.

I constatem com  el temps passa,
com  les il·lusions volen accelerades,
creixen els xiquets a pas triomfant,
s'eixampla l'amor per la dona,
es conreen noves amistats,
i el cor creix a pas ben ferm.

I sóc docent, i m'enlaira
la vida adolescent, els seus anhels
i les seues esperances tan vives
i la xerrera ufana que els acompanya,
el seu comfort, la seua estima.

I és el temps per pensar en la terra,
la nostra parla en amenaça constant,
i el gaudi del Barça triomfant
i l'anar escrivint lletres ufanes.
Tot això és VIDA...
la plenitud de tot, que som d'ací,
que som feliços i sentim
l'emoció del viure  a cada pas.

Comentaris: 1
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats