Aprofito però per a desitjar un bon nadal i any 2012 a qui s'ho mereixi.
Dijous 22 de desembre de 2012
Ser català i del PP és una mica estrany. No diré que calgui estar malalt o tenir algun problema profund, però sí que és, com a mínim, raret.
Es com de ser de Balaguer i anar amb el Tàrrega o ser de Benicarló i anar amb el Vinaròs.
Després ve quan t'expliquen que quan era cadet jugava amb el Tàrrega perquè son pare estava enfadat amb la directiva del Balaguer perquè el feien jugar de defensa i bla, bla i des de llavors etc.
Es possible, però no deixa de ser raret.
En qualsevol cas, també consta que hi ha tibetans que són pro xinesos i hi ha alguns irlandesos que són pro anglesos i defensen el sotmetiment d'Irlanda del nord.
Potser també hi ha algun negre que no veu malament el KKK.
Ja se sap que hi ha gent per tot, només faltaria.
Ser d'un partit que té al seu programa l'anorreament de la cultura, la llengua i la personalitat catalana, tret de "las diferencias regionales que tanto nos enriquecen", en benefici de la castellana, no deixa de ser estrany.
Que ho facin en nom de la democràcia, la justícia i la llibertat no és tan estrany perquè és el resultat d'una notable empanada mental i d'un rentat de cervell que fa 70 anys que està funcionant a ple rendiment i comptant sempre amb tots els mitjans de l'estat espanyol, de dretes i d'esquerres i amb tota la caverna mediàtica.
També és cert, i curiós, que la majoria del peperos catalans són del Real Madrid tot i que afirmen, santa innocència, que una cosa no té res a veure amb l'altra.
De ser valencià i pepero en parlarem un altre dia.
I l'any nou que ens vaja bé a tots, home, que el preu és lo mateix.
De moment em limitaré a tornar-te els bons auguris per a l'any que ve. Si no és pitjor que el que hem passat, em sembla que ja farem molt.
Si els valencians pateixen la malaltia de la Madriditis política a través de l'autonomia al igual que els catalans, pot semblar normal no voler patir-ne a més un altra de nova que els amenaça amb la Barcelonitis.
I més quan aquest tics de Barcelonitis han estat propulsats des dels nacionalitstes o regionalistes catalanistes tant és, per enmirallar-se amb la Madriditis a la seva imatge i versemblança.
On l'entrellat valencià davant aital amenaça i desgavell sembla voler fer bona la dita de no voler canviar sendes velles per novelles. I no tindre que patir a més la Madriditis i la Barcelonitis alhora.
Per què els valencians amb les seves pròpies manies ja entenen massa com per a tindre que alienar-se adoptan-ne de altres i noves.
Quan el Senat espanyol a nivell polític només a servit per incrementar el col.lesterol amb més Madriditis encara i promoure certa Barcelonitis alhora.
L'únic Senat que sembla tindria sentit seria un Senat format tant pels territoris històrics com pels territoris de nova creació amb una Confederació de Estats Units o Associats des del respecte a les institucions actuals de cadascú, escomençant pel Principat de Catalunya actual amb Andorra i la Vall de Ara.
On es podrien incorporar el País Valencià, les illes Balears, la Catalunya del Nord o l'Aragó amb la franja del ponent entre altres.
Amb una senyera quatribarrada i una estrel.la per cada nou estat associat a la unió.
Per reunir-se només quan cal o siga menester per qüestions que es puguen considerar convenients i oportunes que puguen afectar al seu propi àmbit.
Abandona la metàfora i escriu clar que estem entre companys.
Ciao