ARA
Ara et vull donar un poema.
Un poema que no sigui
gaire difícil d’entendre.
Si m’ajudes, l’anirem
omplint de totes les coses
que encara desconeixem.
Com tota la poesia,
només servirà, si ho vols,
per fer menys feixuga l’ombra
d’un matí de boira espessa,
o per fer-te companyia
quan vingui un adéu sobtat.
No caldrà rentar-lo a mà,
ni treure’l a passejar.
Si el tens vora una finestra,
mirarà amb tu el carrer llarg
i distingirà, segur,
la bona gent que hi camina.
Serà dòcil i pacient
i envellirà sense pressa.
I ell i jo estarem contents
si de tant en tant, llegint-lo,
penses en els qui t’estimes
David Figueres
El poema molt, molt, molt bonic. Per rellegir-lo pensant amb la gent que estimes.
Gràcies per aquest regal.
Enhorabona.
Les teves felicitacions de nadal sempre m'emocionen !
Una abarçada molt forta,
Ester Ferrando