En aquest context Catalunya té dret, i capacitat, per ser entre els patrons del vaixell, els que marquen la ruta, i duen el timó.
Aquest és el sentit d'algunes de les preguntes que alguns diputats i diputades catalans hem presentat a la Comissió. La raó és fer que aquesta institució, igual com el Consell, s'adonin que la lògica de l'
Cal un nou model de gestió política, econòmica i territorial d'aquest projecte comú i compartit. I som molta gent que pensem que cal revisar les regles del partit, des de la seva base.
La solució passa per més Europa, i a la vegada per més justicia i racionalitat nacional.
És possible això? Esclar. És factible? Sens dubte. És juridicament viable? Per descomptat. De què depèn que ho aconseguim o no? Principalment de nosaltres, primer cal que ho vulguem, i seguidament que ens arremanguem, i ens hi posem.
Matiso, però: parlem del marc, del terreny de joc. Dins d'aquest nou espai que molta gent estem d'acord a construir, som i serem equips diferents, amb programes, estratègies i tàctiques diferents, on la confrontació política és inevitable. I és que, malgrat tot, la diferència ideològica no només és necessària, és també democràticament constructiva.
PREGUNTA 1
De: Raül Romeva i Rueda; Ramón Tremosa i Balcells; Oriol Junqueras Vies; Salvador Sedó i Alabart; Maria Badia i Cutchet; Raimon Obiols i Germa y Santiago Fisas Ayxela
De: Raül Romeva i Rueda; Ramón Tremosa i Balcells; Oriol Junqueras Vies; Salvador Sedó i Alabart; Maria Badia i Cutchet; Raimon Obiols i Germa y Santiago Fisas Ayxela
Sobre:
Desde comienzos de la crisis en 2008 se debate en
Se le suma el agravante de que esta forma de tomar decisiones no considera en ningún momento la opinión de las regiones europeas ni de su ciudadanía. Esto es especialmente cuando se adoptan medidas económicas que luego son las regiones, en el caso de España las Comunidades Autónomas, las que deben aplicarlas sin tener capacidad de incidencia sobre la decisión tomada por los Estados.
La
- ¿Cree el Consejo que con decisiones gubernamentales se está teniendo en cuenta las necesidades de las regiones Europeas?
- De no ser así, ¿cree el Consejo que esta es una actitud poco democrática que a su vez puede alejar a la ciudadanía de la UE?
- ¿Está el Consejo dispuesto a incluir al Comité de las Regiones y en especial a aquellas regiones con competencias fiscales y legislativas en las negociaciones del próximo tratado intergubernamental sobre una nueva gobernanza económica?
PREGUNTA 2
De: Ramon Tremosa i Balcells, Raül Romeva i Rueda; Oriol Junqueras Vies, Santiago Fisas Ayxela;
Sobre: Posible inclusión de regiones de importancia sistémica en el proceso del Semestre Europeo
El 12 de julio 2011, el Consejo Europeo adoptó sus recomendaciones sobre los programas nacionales de reforma y sus opiniones sobre los programas de estabilidad y de convergencia en el marco del Semestre Europeo de 2011. Con la adopción de las recomendaciones específicas por país, para que los Estados miembros apliquen estas recomendaciones antes de tomar decisiones clave en el terreno presupuestario.
Este programa que se encuentra pues en su fase inicial, está siendo constantemente revisado con el objetivo de convertirlo en una herramienta eficaz para coordinar efectivamente los presupuestos de los Estados Miembros en
La OCDE1, en un estudio del año 2009, abordó esta temática concreta, y hizo público que las comunidades autónomas españolas son las responsables de aproximadamente el 30% del gasto en el Estado Español; en la República Federal de Alemania el nivel de gasto de los länds llega también a una cifra muy similar, así como en el caso de Bélgica.La coordinación es pues necesaria también con el nivel regional en algunos casos.
Este hecho queda subrayado cuando una región aplica medidas económicas de acuerdo con los estándares europeos, pero no tiene modo de recibir la aprobación de las instituciones europeas que las legitimaría, haciendo más difícil así que sus ciudadanos entiendan la importancia de tales medidas.
Cree la Comisión que sería útil la inclusión de algún mecanismo en el marco del Semestre Europeo que permitiera incluir a aquellas regiones con poderes fiscales y legislativos que tienen una importancia sistémica para toda la UE?
Cree la Comisión que es posible habilitar algún mecanismo voluntario para que aquellas regiones con poderes fiscales y legislativos que les concedan importancia sistémica puedan participar del proceso del Semestre Europeo?
No cree la Comisión que la participación en el Semestre Europeo por parte de dichas regiones con poderes fiscales y legislativos podría ser un incentivo racional y legitimador para aprobar las medidas de harmonización presupuestaria requeridas para conseguir una mayor coordinación a nivel europeo?
Crisi o desacceleració? Economia real o més especulativa i artificiosa?
La crisi pot ser com unes corves perilloses que hi ha que superar
en les que entrem a un ritme no adient
i massa accelerat sostingut des de fa temps
les esquerres diuen que encara n'hi ha que accelerar molt més
per tractar de passar aquestes curves quan abans millor,
altres diuen que el important no és passar les curves
el més important és el com, cal desaccelerar per a salvarles
i aixi tractar de evitar estampar-se amb un colp més violent encara
per tant cal desacelerar davant aquestes corves
i tractar de recuperar un ritme més sostenible.
De la dita espanyola, 'ves despacio, que tengo prisa'.
Davant l'augment progressiu de la globalitat
hi ha que crear unes condicions més favorables per a sortir de la crisi
apostant per una economia més productiva, diversificada i sostenible
només els que viuen del deuter i les finances com Walt Street entre altres
als Estats Units i el centre financer de la City de Londres és poden
beneficiar a curt plaç de la crisi
i aquesta acceleració excessiva desequilibrant sense tò, ni sò.
com només els soterradors i funeràries
és beneficien de la mort dels altres.
Com els pirates de abans però molt més evolucionats ...
Walt Street entre altres als Estats Units i la City de Londres que en bona part han dominat les finances mundials com a grans voltors carronyaires que no només en viuen, si més bé també intentent procrurar-la quan cal.
Sense matar el missatger.
És molt fàcil tirar la culpa als instruments financers i els bancs.
I no voler assenyalar el mal l'ús i abús que s'en fa, per corregir-ho.
El sistema financer i els bancs només són un instrument financer.
I com a tot, invent, instrument o eina depèn de l'ús que s'en fa.
Qüestió que val tanmateix per a Europa.