Ja m'imagine que per a la majoria de gent el balanç del 2011 no serà molt positiu (i espereu al 2012, que el pitjor no ha arribat encara).
Però es veu que hui tinc el dia optimista i m'ha pegat per pensar en les coses bones que han passat enguany. Personals (que no explicaré ací), i més enllà.
I entre aquestes, jo em quede amb la marxa de quatre desgraciats (i ja em perdonareu que no m'estenga en el reguitzell d'adjectius que em venen al cap, però segur que us els podeu imaginar).
Que sí, que se'n podrien haver anat abans i/o d'una altra manera, que res no ens garanteix que els qui vinguen després siguen millors, però què voleu que us diga: aquests quatre, ja kaput! Dos, del tot. Els altres dos, esperem que no puguen revifar o deixaré de creure del tot en la "democràcia"...
De moment, a veure si hi ha manera de què paguen si més no per una misèrrima part del que han fet.
Actualització: me n'he deixat un. Crec que cal afegir Bin Laden a la llista...
romanidemata |
dilluns, 19 de desembre de 2011 | 20:05h
per cert pots apostar i segur que no perds que el Ben Laden el tenien a la nevera, amb els mitjans que tenen els de la companyia, ja feia temps que el tenien congelat...
el Gadaffi era un criminal útil, quan no ha interessat, han aprofitat els rebels, que no ho són tant, jo diria mercenaris interesats, l'han fet fora... pel petroli , és clar, pregunta-ho al Zarko i el seus esbirros ja t'ho explicaran amb els seus mètodes, ben be...´
ah! i la deessa democràcia ja fa temps que es va jubilar a Ítaca
i posats a parlar de desgraciats, els inútils dels polítics que permeten als financers de wall street i de les demés borses en xarxa especular sobre qualsevol mercaderia o producte, fictici, no productiu, bnomés per enriquir-se i deixar en pilotes a la població mundial...
si tot això no són arguments per una revolta global és que la humanitat ja no existeix i només som colla de micos ensinistrats i famolencs el que s'en diu al carrer: una colla de " dats pel cul i pobres"
suggereix-ho que a tots, tots, tots aquests especimens, dirigents i liders ficar-los en una illa al pacífic... sense res més que el que porten a sobre, i que s'espavilin, que es mengin els uns als altres, fins que es quedi deserta com la illa de Pasqua...
JRRiudoms| Adreça electrònica |
dilluns, 19 de desembre de 2011 | 10:11h
Si els valencians o els italians tornen a votar majoritariament al Camps o al Berlusconi, quin problema hi ha?
En altres paraules: El problema, és Camps o Berlusconi; o els valencians o els italians? Si no us agrada el Camps o el Berlusconi, feu que hi hagi algú altre més "popular" entre els votants.
El què no es pot fer -des del meu punt de vista- és encolomar a la gent presidents a l'estil vaticanista (tal com han fet a Grècia i a Itàlia).
encobert |
divendres, 13 de gener de 2012 | 17:45h
Car que tots hem de morir, millor alegrem-nos de la mort de qualsevol. O és que hem de estar tristos per allò que no podrem evitar.Millor mirem de cara el fet de que a tots ens arribarà la mort : és el nostre fí, la nostra destinació, i la vida no és perfecta ( en el sentit de acabada ) si no hi ha mort. La mort és la darrera pinzellada, el darrer compàs, el darrer fotograma de la nostra vida. De que serveix un quadre que no s'acaba mai de pintar, una melodia inacabada, una pel·lícula sense final... Ara be si el problema és que tens por de la mort, et compadeixo per que viure amb por és estar mort en vida.
No m'enalegro de la mort de ningú, per molta filosofia barata que li vulguis afegir. I no tinc cap por de la mort. I de la vida tampoc (encara que de tant en tant ens dongui ensurts). Salutacions
el Gadaffi era un criminal útil, quan no ha interessat, han aprofitat els rebels, que no ho són tant, jo diria mercenaris interesats, l'han fet fora... pel petroli , és clar, pregunta-ho al Zarko i el seus esbirros ja t'ho explicaran amb els seus mètodes, ben be...´
ah! i la deessa democràcia ja fa temps que es va jubilar a Ítaca
i posats a parlar de desgraciats, els inútils dels polítics que permeten als financers de wall street i de les demés borses en xarxa especular sobre qualsevol mercaderia o producte, fictici, no productiu, bnomés per enriquir-se i deixar en pilotes a la població mundial...
si tot això no són arguments per una revolta global és que la humanitat ja no existeix i només som colla de micos ensinistrats i famolencs
el que s'en diu al carrer: una colla de " dats pel cul i pobres"
suggereix-ho que a tots, tots, tots aquests especimens, dirigents i liders
ficar-los en una illa al pacífic...
sense res més que el que porten a sobre, i que s'espavilin, que es mengin els uns als altres, fins que es quedi deserta com la illa de Pasqua...
apali
salut
En altres paraules: El problema, és Camps o Berlusconi; o els valencians o els italians? Si no us agrada el Camps o el Berlusconi, feu que hi hagi algú altre més "popular" entre els votants.
El què no es pot fer -des del meu punt de vista- és encolomar a la gent presidents a l'estil vaticanista (tal com han fet a Grècia i a Itàlia).
Atentament
PS: No m'enalegro de la mort de ningú.
Ara be si el problema és que tens por de la mort, et compadeixo per que viure amb por és estar mort en vida.
Salutacions