El nou primer Secretari del no tan nou PSC estén la mà a CiU per redreçar l’economia del país sempre que no insisteixi en les retallades.
El PSC és un partit important que segueix cridat, si no s’entesta en el contrari, a tenir un paper rellevant a Catalunya.
La mà estesa està bé però la veig encara tímida i molt condicionada. Poques ganes tenen de patir part de les conseqüències d’una crisis que han contribuït a agreujar.
És l’ajudo però el Govern és qui ha de patir les conseqüències de la política de consolidació fiscal. Vull fer la impressió de ser partit de govern però amb capacitat de crítica forta dels governants.
No deixa de ser entenedor que aquesta sigui la pretensió socialista.
Arribarà un dia, no pas massa llunyà, en què el PSC haurà de decidir si és PSC i prou o PSOE-PSC. Haurà de decidir si és Catalunya primer o si ho és Espanya.
A Catalunya li convindria que no hagués dubtes sobre l’opció del PSC. Jo les tinc. I vull, tanmateix, mantenir l’esperança.
Ara bé, tampoc cal oblidar allò que deia algun polític ja mort: "en política, no es pot dir ni mai, ni sempre". Però jo, si no lo veo, no lo creo!!!