Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
emigdi |
esportiu |
dilluns, 19 de desembre de 2011 | 07:41h
Ja fa molts dies que no tenim paraules ni adjectius per descriure la grandesa del Barça, ni queden pitets a les botigues catalanes. Ens anirem repetint i repetint amb la joia que ens suposa veure l'enorme treball de planter que s'està realitzant, que permet ser campió del món amb nou de la Masia! Amb l'elegància de Pep, sempre filòsof i allissonador... amb la pinya que formen uns jugadors de nivell estratosfèric, encapçalats pel rei de reis de tots els temps, Lionel Messi, i aquell rei de rei de tots els jugadors de la història futbolística catalana, que és Xavi Hernández. Futbol en majúscula, entusiasme, orgull de club, orgull dels colors, orgull de la terra on juguen i meravellen. No va haver-hi partit, com no va haver-n'hi tampoc a la darrera final de Champions contra l'United. I pensem que Santos i Man. United són història viva del futbol, que, senzillament, no poden, i semblen retratats com a equips mediocres o de segona fila. No ho són, passa que hi ha un equip que és més que gran. I escric amb entusiasme, i crec que ens ho podem permetre en el dia d'avui. Anar enllaçant frase rere frase amb un únic fil conductor, l'entusiasme actual i l'orgull de ser barcelonista. Ens ho podem permetre en diades així... No cal sempre parlar de crisi, d'obstruccions espanyolistes, de persecucions lingüístiques, d'aquesta realitat tan trista que ens acompanya als catalans i a les catalanes, a la catalanitat. Avui és dia de tirar la casa per la finestra, de pensar en positiu, de gaudir, d'animar-nos amb la joia d'un equip imparable i insustituible que deixa més d'un amb un pam de nas. Hi ha molta ceba a rosegar... Ens donaven enterrats, canvi de cicle, i fixem-nos en com ha anat tot. Una autèntica lliçó. Vam acabar la darrera temporada amb apoteosi màxima. Eliminant un equip més que brut de la Champions (quina vergonya de joc i de comportament, imatge impròpia d'algú mínimament gran), guanyant la lliga a plaer, i amb una final de Champions per al record, mai abans s'havia patit tan poc!!! L'estiu ens donava un títol més que dolç contra l'adversari de sempre, amb gol estel·lar de Messi al moment ideal per tocar on més mal fa (sempre futbolísticament parlant...). Quin plaer!!! Després supercampions d'Europa, clar, contra el Porto al simpàtic principat monaguesc. Ens esperava l'heroica victòria de San Siro, on, per si hi havia algun dubte, quedava més que clar qui era el king. Què hem de dir del Bernabéu, casa estranya, el camp més hostil dels que es fan i es desfan, doncs pallissa en majúscula. I quedava la corona, el tercer títol, campions del món, World Champions, Weltmeister, 世界チャンピオン !! :)Campione dal mondo, campeões mundiais, Champions du monde, , чемпионы мира
Si poses "pedrera barcelonista" al google veuràs que surt un munt de cops. Ho investigaré i faré un apunt al respecte. Pot ser la imitació del mot castellà cantera, o pot ser que sigui acceptat en la nostra llengua. Ho miraré per interès personal i intentaré aclarir-ho. Ja ho he canviat de moment i he posat planter. Gràcies per la teua aportació al bloc
