Charing Cross es considera el centre de Londres des de meitat del segle divuit. Aquesta cruïlla entre l’Strand i el carrer Whitehall, al costat de Trafalgar Square, agafa el nom d’un antic llogarret als afores del Londres medieval, Charing, i de la creu erigida en memòria de la reina Elionor de Castella, pel seu marit, el rei Eduard I, a finals del segle tretze. Al seu torn, és el nom d’una important estació de tren i d’una estació de metro. En una de les entrades del metro hi trobem un dibuix en rajoles on apareix una bandera que, si no és la catalana, és exactament igual. Què significava per als puritans del segle disset aquesta bandera? La veritat és que no ho sé i demano si algú en té l’explicació.
Quan entres a l’estació de metro de Charing Cross, jo diria que per l’entrada més a prop de la famosa església i Academy de Saint-Martin-in-the-Fields, et trobes un llarg passadís decorat amb rajoles que representen la llarga història de l’indret. Potser, com que és un lloc on acostumes a anar de pressa per agafar el metro, no t’hi fixaràs si no és per casualitat o perquè t’han avisat. Però en el dibuix que representa l’enderrocament de
És la bandera catalana, la de
El 1647, en un episodi entre dues parts de la guerra civil anglesa entre reialistes i els partidaris del Parlament, entre els quals el famós Oliver Cronwell, el Parlament va ordenar enderrocar
Des de 1675, com a resultat de la restauració monàrquica, en el lloc de la creu hi ha una estàtua a cavall de Carles I. A sota d’aquesta cruïlla, una de les més freqüentades pels turistes, catalans inclosos, pocs d’aquests visitants del nostre país deuen saber l’existència de les rajoles que dibuixen la història d’aquest lloc. Potser la “bandera catalana” és una simple casualitat, ni que sigui divertida, però a vosaltres us deixo la reflexió, si passeu per aquest passadís, camí d’un concert a Saint-Martin-in-the-Fields.
Segurament el terrissaire i pintor era molt més que un simple obrer. Sabia d'història, doncs en aquells moments del segle XVII, a València, hi havia una forta lluita entre els contrareformistes i els 'reformistes' dits simonistes, doncs seguien el pare Simó, de pensament més racionalista i acostats al protestantisme centreuropeu. I enfrontat als españolistes autòctons de l'estil Tomàs de Rocabertí (nascut al castell de Peralada), el pare Vitòria d'Alcoi, i l'altre españolada que venia d'España com el tal Ribera.
No et càpiga cap dubte que eixa imatge catalana està feta per un valencià. A València ni Mallorca vam fer una Renaixença assimilista com a Barcelona i Girona. Nosaltres,de sempre, hem sabut que la resta d'Europa era el nostre ecosistema polític natural.
Cordialment.