querbosch |
dissabte, 17 de desembre de 2011 | 09:55h
El desastrós efecte que tenen les retallades, encara sembla que en certs sectors no n'acaben de ser conscients del seus orígens. I actuen com si fos caprici del Govern de torn, en aquest cas, del de la Casa Gran.
Segurament ni Mas, ni Mas Colell es saben explicar, i alguna part del "no hi ha diners", no s'acaba d'entendre. O directament, no s'els creuen. I aquí sí, que tenim un problema. Si no.........
Segurament ni Mas, ni Mas Colell es saben explicar, i alguna part del "no hi ha diners", no s'acaba d'entendre. O directament, no s'els creuen. I aquí sí, que tenim un problema. Si no.........
prenem consciència tots plegats de la situació econòmica i financera de les nostres institucions, que és de fallida. No ens en sortirem. Culpar al Govern de torn, ara és perdre el temps. Quan el que cal, es cercar i prendre mesures.
Pensar que el Govern ens enganya i que retalla per caprici, o per principis ideològics, és no voler adonar-se de la realitat que ens envolta. Pensar que sense sacrificis la cosa s'ha d'arreglar, és viure en el País de les meravelles.
Ens esperen temps difícils, i com més aviat en prenguem tots plegats consciència més aviat ens en sortirem. L' indiganció és comprensible i lògica. Que es demani responsabilitat als gestors actuals i als anteriors, també.
El que no és lògic, és posar-se a defensar cada un el seu terreny i el campi qui pugui. O passar directament a la desovediència i l'agressió. I pitjor encara, cridar " Mas a la cambra de gas", aquí ja estem en el totalitarisme.
Pensar que el Govern ens enganya i que retalla per caprici, o per principis ideològics, és no voler adonar-se de la realitat que ens envolta. Pensar que sense sacrificis la cosa s'ha d'arreglar, és viure en el País de les meravelles.
Ens esperen temps difícils, i com més aviat en prenguem tots plegats consciència més aviat ens en sortirem. L' indiganció és comprensible i lògica. Que es demani responsabilitat als gestors actuals i als anteriors, també.
El que no és lògic, és posar-se a defensar cada un el seu terreny i el campi qui pugui. O passar directament a la desovediència i l'agressió. I pitjor encara, cridar " Mas a la cambra de gas", aquí ja estem en el totalitarisme.
Crisi o desacceleració? Economia real o més especulativa i artificiosa?
La crisi pot ser com unes corves perilloses que hi ha que superar
en les que entrem a un ritme no adient
i massa accelerat sostingut des de fa temps
les esquerres diuen que encara n'hi ha que accelerar molt més
per tractar de passar aquestes curves quan abans millor,
altres diuen que el important no és passar les curves
el més important és el com, cal desaccelerar per a salvarles
i aixi tractar de evitar estampar-se amb un colp més violent encara
per tant cal desacelerar davant aquestes corves
i tractar de recuperar un ritme més sostenible.
De la dita espanyola que diu, 'ves despacio, que tengo prisa'.
Davant l'augment progressiu de la globalitat
hi ha que crear unes condicions més favorables per a sortir de la crisi
apostant per una economia més productiva, diversificada i sostenible
només els que viuen del deuter i les finances com Walt Street entre altres
als Estats Units i el centre financer de la City de Londres és poden
beneficiar a curt plaç de la crisi
i aquesta acceleració excessiva desequilibrant sense tò, ni sò.
com només els soterradors i funeràries
és beneficien de la mort dels altres.
Com els pirates de abans però molt més evolucionats ...
Walt Street entre altres als Estats Units i la City de Londres que en bona
part han dominat les finances mundials com a grans voltors carronyaires
que no només en viuen, si més bé també intentent procrurar-la quan cal.
Sense matar el missatger.
És molt fàcil tirar la culpa als instruments financers i els bancs.
I no voler assenyalar el mal l'ús i abús que s'en fa, per corregir-ho.
El sistema financer i els bancs només són un instrument financer.
I com a tot, invent, instrument o eina depèn de l'ús que s'en fa.
Qüestió que val tanmateix per a Europa.