bielmamengual |
divendres, 16 de desembre de 2011 | 18:14h
Escrivia. Pensava. Assegut a la taula del meu gabinet m'he quedat condormit. I cop en sec alguna cosa m'ha despert. He mirat pel finestral i el cap al tard era d'un vermell hemorràgic. Mentida. L'aire ventosíssim havia deixat un cel ple de taques d'un rosa vermellós fort i opac que es combinaven amb els grisos de la foscor que avançava a passes petites. O tot era una il·luminació de rouge que un pastor acoloria amb photo-shop. Després, quasi sense renou: la nit.
