La crisi pica fort. Ens retallen fins i tot l'esperança i la passió de viure. Posen en risc els nostres sous i la rumorologia paranoica s'extén com una taca verinosa.
I a sobre ve Nadal, una època propensa a la melangia i a la tristesa.
Però avui 15 de desembre de 2011 s'ha produït la notícia de l'any des del punt de vista cultural. Avui s'ha presentat el Quart Volum.
Picasso. Del Minotaure al Gernika. 1927-1939. El quart volum de Josep Palau i Fabre sobre l'obra de Pablo Picasso, un quart volum esperadíssim des de tot arreu, des dels àmbits picassians fins a la legió de seguidors de L'Alquimista que, com diuen en d'altres latituds, no veiem l'hora de l'aparició d'aquest volum.
És quan passen esdeveniments com aquests que ens ensenyen que cal lluitar més que mai i no llençar la tovallola en cap moment.
La presentació del quart volum de Josep Palau i Fabre s'ha dut a terme al Centre de Coneixement i Recerca del Museu Picasso de Barcelona, unes noves dependències de l'espai, modernes i funcionals, que s'han quedat petites per acollir la gran expectació que hi havia.
I la presentació ha estat esplèndida, amb quatre discursos afins als seus responsables.
Primer ha parlat Julià Guillamon, que juntament amb Alícia Vacarizo s'han encarregat de l'edició de l'obra, el qual ha fet un discurs magnífic sintetitzant com va ser el procés d'encarrregar-se d'una obra ingent i ha glossat el llibre, explicant que es tracta de molt més que un assaig, perquè hi són presents tots els elements de l'escriptura de creació d'en Palau. A més a més ha lloat el caràcter artesanal fins i tot evidenciant el fracàs de les noves tecnologies.
En segon lloc, un emocionat Joan de Muga, editor i fill del fundador d'Edicions Poligrafa, ha parlat sobre la relació de Poligrafa amb Palau que va més enllà dels 50 anys. Del seu discurs em quedo del que ha dit sobre la Fundació Palau: la dedicació i professionalitat de tots els seus membres els van donar totes les garanties per tirar endavant el projecte. I acabat dient que Palau estaria orgullós d'aquest quart volum.
En tercer lloc ha arribat el discurs institucional, a càrrec de Tomàs Nofre, president de la Fundació Palau de Caldes d'Estrach. Lluny de ser un discurs feixuc, avorrit o neutre, propi dels discursos institucionals, Nofre ha fet un discurs reposat, pausat i seductor de què és, què significa i què representa la Fundació Palau: ser Palau i Fabre després de Palau i Fabre mateix. Ha insistit en l'emoció que produïa tenir a les mans el Quart Volum, del qual ha dit que té un títol atractiu, magnètic: Picasso. Del Minotaure al Gernika. 1927-1939. I de com ha costat arribar a tenir-lo a les mans, i de la manera ingent que han treballat totes les persones que han participat en el projecte.
Per últim, el director del Museu Picasso, Pepe Serra, ha repetit dos conceptes del tot verídics: és un regal per als picassians del món, especialment els internacionals, però també per a tothom i per a la cultura en general, i ha felicitat des de l'emoció tant els responsables directes de l'edició com a la Fundació Palau i a Poligrafa.
Només m'agradaria afegir que aquest llibre està fet quasi bé a mà i que en ell s'hi representa tot l'esperit del mot Alquimista que era Josep Palau i Fabre. I malgrat que ell no ho pugui veure, avui s'ha acomplert un vell somni. Pell de gallina.
sergi borges
Bon dia.