jpinyol |
dijous, 15 de desembre de 2011 | 19:53h
A la vista de les contínues retallades i pròrrogues de sou a què se'ns sotmet com a treballadors públics fa l'efecte que els que, amb esforç i sense que mai ningú no ens regalés res, ens hem guanyat una feina dins l'administració catalana, hem de purgar alguna mena de pecat només pel sol fet de complir una funció pública del tot imprescindible. Poseu metges i professors a l'atur i qui vetllarà pels drets humans d'obtenir assistència mèdica i formació de l'individu? O també s'acabaran retallant aquests drets?
En el meu cas no he viscut mai per sobre de les meves possibilitats i ara el meu govern m'obliga a viure per sota perquè el país pugui sobreviure als efectes catastròfics de la desenfrenada especulació immobiliària i als interessos nocius bancaris que patíem fa només quatre anys. Un cop més al funcionariat, congelat de sou des de temps ha i al qual s'han anat reduint els ingressos per fer la mateixa o encara més feina, se'ns exigeixen d'un dia per l'altre nous sacrificis econòmics com ara l'endarreriment de la paga extra de Nadal o l'amenaça de no cobrar per la feina que fem. Trobo que laminar contínuament la capacitat de moviment econòmic de la població productiva, a més d'injust comportarà greus perjudicis generals. M'ho deia un professor l'altre dia. "Em rebaixen el sou i m'endarrereixen la paga extra? Cap problema! Enguany per Nadal regalaré només amor". Si ho féssim tots...
En el meu cas no he viscut mai per sobre de les meves possibilitats i ara el meu govern m'obliga a viure per sota perquè el país pugui sobreviure als efectes catastròfics de la desenfrenada especulació immobiliària i als interessos nocius bancaris que patíem fa només quatre anys. Un cop més al funcionariat, congelat de sou des de temps ha i al qual s'han anat reduint els ingressos per fer la mateixa o encara més feina, se'ns exigeixen d'un dia per l'altre nous sacrificis econòmics com ara l'endarreriment de la paga extra de Nadal o l'amenaça de no cobrar per la feina que fem. Trobo que laminar contínuament la capacitat de moviment econòmic de la població productiva, a més d'injust comportarà greus perjudicis generals. M'ho deia un professor l'altre dia. "Em rebaixen el sou i m'endarrereixen la paga extra? Cap problema! Enguany per Nadal regalaré només amor". Si ho féssim tots...
que el govern mantingui també les grans superfícies i els comerços.
Jo tampoc estic contra els funcionaris, ni molt menys. Em sembla que la majoria feu una bona feina, però si que em sembla que la seguretat que tenieu fins ara era un valor. Però tot i així pensar que un gran nombre d'autònoms s'han fet rics és molt fals. L'autònom és el més pringat de tots: no té atur, no té gairebé jubilació, no té baixa ( ara n'hi han posat una de ridícula), ha d'avançar pagaments de l'IVA sense que ell els hagi d'haver cobrats...
Som molts els que estem anant a la deriva, que no cobrarem paga de Nadal, que fa 4 anys no hem tingut cap augment de sou i que no sabem si la setmana que ve tindrem feina. Si de cas benvinguts al club dels capficats. Penso que és el moment de ser solidaris i reflexionar a fons sobre que té cadascú. Malgrat tot que us hagin enrederit la paga als funcionaris és un mal menor, vist des del punt de vista dels autònoms i gent de la petita empresa que no la cobrarà ja mai. Si ens fem víctimes uns contra els altres anem malament. És important que intentem entendre l'altre. Jo entenc la teva preocupació, valoro la teva feina i em sap greu el que et passa, però de moment no has perdut res. Si-us-plau no et pensis que perquè tinc una botiga de poble que m'he fet ric i encara tinc rendes. Si de cas pensa que he estat un ingenu que m'he arriscat a anar per lliure, que fa temps que només sobrevisc i no tinc cap protecció per malaltia ni per atur i que amb el temps que això dura ja no tinc ni estalvis ni al banc em donen cap crèdit. No em vull fer la víctima. Jo vaig triar aquest camí, tu l'altra. A tots ens toca al rebre, tu tens una mica més de protecció. Abans més, ara menys perquè també ens l'angoixa de l'inseguretat. Aprofita la sort que et queda i no la malversis pensant que els altres en tenen és. Només n'hi ha uns, uns quants que s'han emportat els diners a les Caiman. T'asseguro jo però que no són els autònoms. T'adjunto un article de la Rojals que explica molt bé la vida de l'autònom. Els anomena ' els homens invisibles'. És un retrat perfecte http://www.vilaweb.cat/mailobert/pg/2/3936809/homens-invisibles.html