No ha pogut ser. Tot i que, fa vint mesos, en aquest apunt, deia que anava camí dels cent anys, ell va creure que ja en tenia prou amb 97. Ahir vam acomiadar en Pepe, el tio Pauet per a tothom, l'abuelo estimat per les seves sis nétes, el meu sogre. Ja feia mesos que havia perdut les ganes de viure, les exigències de l'edat i la falta de visió el van anar recloint al seu petit món casolà i allà va voler morir, envoltat dels seus, patint per haver de molestar tant, ell que no volia mai molestar ningú. El vam enterrar al cementeri d'Alcàntera de Xúquer, al mateix nínxol que la seva estimada Carmen, a qui havia perdut fa ja 34 anys, i ho vam fer en una cerimònia senzilla, humil, gens exagerada, com ell hauria volgut. En Pauet descansa, merescudament, després de tants anys de lluitar per tirar endavant la família i de gaudir d'una vellesa força activa i feliç, fins que la xacra dels anys va poder més que l'activisme de la seva ment i el va fer llençar la tovallola. Com va dir la seva néta Rosalia durant l'ofici religiòs, el seu record ens acompanyarà mentre visquem.
Rosalia| Adreça electrònica |
divendres, 16 de desembre de 2011 | 11:21h
hola juan, gracies per les teues paraules, son sempre molt especials, m´has fet plorar, el auelo, ha sigut molt valent, sempre ha tingut molta salut, s´ha cuidat cuant ha fet falta, i ha vist la vida en els peus en terra, sempre optimista, no s´ha clavat mai en ningu, cuant algo no li pareixia be, pegaba mitja volta i s´en anava, fea be. Mai ha volgut molestar a ningú, inclús cuant estava malalt de la prostata que estava en macasa, ell volia anarsen cuant antes a sacasa, per a no molestar, cuant li feia mal algo, s´en anava fora a queixar-se. No ha donat mai pena a ningu, al contrari, la gent, el volia.Ha sigut tot un exemple a seguir. gracies pauet. un abraç , rosalia.
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
Un blog suggerent com pocs, el de l'amic José Miguel Mauriz: l'art i la fotografia digitals, explicats a fons i amb centenars d'il·lustracions. Una alegria per als sentits!
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Observatori crític dels mitjans de comunicació del nostre país, una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils per contribuir a una professió més autocrítica.
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
Una abraçada per l'Elena de part d'en Joan i la Maria, de Badalona.