carme.laura |
dijous, 15 de desembre de 2011 | 08:26h
El poeta Foix composà una nadala diferent, senzilla, familiar i estimadora, un poema que infants i grans versegen. I és que la píndola d'avui constata que en política gairebé tot és profecia.
Que n'Oriol Pujol serà el proper Secretari General del partit que fundà el seu pare no és pas cap novetat. Pocs anys enrera jo i d'altres creiem que en Felip Puig seria qui exerciria aquell càrrec sense ambicionar ser el candidat a la Presidència de la Generalitat, no ha estat aquesta l'aposta de n'Artur Mas i l'avui Conseller, profundament lleial a aquell i al partit, en ésser nomenat membre del Govern es retirà de la cursa . Si n'Oriol des de la Secretaria aspira a ser cándidat, haurà de treballar durament, d'aquí a set anys (si la legislatura actual no s'escurça) a l'agenda política l'objectiu serà l'assoliment de la independència. CDC i Pujol... Era profecia.
Que el PSC cantaria una altra tonada quan el Govern espanyol el liderés el PP era cosa sabuda. Que la Sra. Martínez i el Sr. Nadal exigeixin ara que el Govern del PP pagui a la Generalitat els milions que li deu i obviïn sense envermellir que n'ha estat el Govern del PSOE el deutor des de fa tres anys, és una mostra de cinisme i desvergonyiment inaudit. I era també profecia.
I que Duran... serà la píndola per a un altre dia. Però també serà profecia.
I que Duran... serà la píndola per a un altre dia. Però també serà profecia.
