Avui fa quatre anys que Ella no hi és. I tot i la bonança d'aquests darrers dies, encara no m'he pogut treure de sobre el fred que ens va recórrer aquell 14 de desembre. Per això aquests versos:
Ha nevat a prop
Ha nevat a prop i en aquest carrer
on vivim, tan despullat, tot es glaça.
És de nit, i un fred d'agulles
em burxa els coixins de la memòria
mentre ressegueixo la teva cal·ligrafia,
el traç de cada paraula a les teves mans,
el fil de tinta blava amb què escrivies.
Ha nevat a prop i sembla, aquesta nit,
que siguin fets de despulles, els records.
[R.G.: El llibre que llegies]
