Parla’m, oh Musa, d’aquell de mil cares, que féu mil viatges/quan arrasà el castell i la vila sagrada de Troia./Moltes ciutats visità, conegué el pensament de molts homes,/però també va patir per la mar, dins del pit, moltes penes,/sempre lluitant per salvar els companys, pel retorn i la vida.
Així comença la traducció de l'Odissea de J.F. Mira publicada per Proa. No l'he llegida encara (no la tinc encara) però a la pàgina de l'editorial hi ha l'enllaç al pdf de les introduccions i del primer capítol que he llegit amb delit.
A la versió de Mira els heralds i escuders, servicials i sol.lícits, torquen les taules i les criades fan les faenes i els pretendens de Penèlope en són festejadors. I no veig l'hora de llegir-lo sencer pel gust de trobar-m'hi en les aventures d'Ulisses i els seus companys, pel gust de llegir-lo, com diu Mira a la introducció: com un text pròxim, sense entrebancs, diàfan i tan directe, comprensible i ple d’emocions com el sentien els oients del rapsode del temps de Sòcrates. I per (tornar a) saber com acabarà aquesta història, què en serà d'aquell de les mil cares que féu mil viatges, de saber-ho llegint versos fets per ser llegits en veu alta, vesos que et porten al següent amb la naturalitat de la poesia, de la poesia dita moltes voltes, des de fa molts segles davant d'un públic bocabadat per la bellesa i l'emoció.
La setmana que ve el tindré a les meues mans, i començarà el viatge, i visitaré moltes ciutats i coneixeré el pensament de molts homes i lluitaré per salvar els companys, pel retorn i la vida.
Bones festes a tothom, nosaltres després de Nadal allà (del lado de allá) marxem a Lanzarote a llegir el viatge de l'heroi al sol.
Que tingueu unes bones festes i una travessa plaent!