carme.laura |
dimarts, 13 de desembre de 2011 | 18:36h
Una dona assassinada , víctima de la violència de gènere. El company l'ha matada a ganivetades.
Sento aquella fatiga terrible de la impotència, sento la debilitat de tanta dona maltractada, el dolor de la seva humiliació, la seva por a morir i en el momemt últim la tristesa atònita pel futur dels seus fills. La mare assassinada pel pare, la tragèdia repetida.
I malgrat la fatiga la denúncia segueix amarada de condol i tristesa.
Victoria |
dimarts, 13 de desembre de 2011 | 22:53h
L'horror es recargola quan hi són els fills presents, senzillament quan hi són. Ha de ser el pensament més trist del món aquesta tristesa atònita pel futur dels fills i no poder fer-hi res.
