carme.laura |
dimecres, 14 de desembre de 2011 | 08:27h
Què, qui és el Mercat?... La borsa cau, la banca es descapitalitza, la societat que fou benestant sap ara quin és el color de la pobresa i sent l'olor a pèrdua d'allò que creia seu per sempre i els Governs són titelles mogudes per un poder ocult que té per nom "el Mercat".
El monstre que senyoreja la segona dècada del segle és inaprensible, indefinible, no té ni cos ni ombra, és una atmosfera opressiva i movible, però no erràtica, ahir era a Europa, avui a les Amèriques, demà a la Xina. Flota per les conques on els sediments és el diner, el xucla i se l'endú al centre desconegut del poder econòmic, a caixes fortes inaccessibles.
Té forma plural i diversa i és singular, és dimensional i linial. És el Mercat.
El Mercat originà la prosperitat, sempre relativa i alhora originava riscos que només el monstre considerà; ara recull fruits d'aquella prosperitat i ha deixat per a nosaltres els efectes nocius dels riscos.
El mercat no ha vençut encara, convertí la ciutadania en el client consumidor i ha destruït volgudament aquelles estructures solidàries que mantenien cohesionada la societat però alhora s'ha convertit en un Monstre. I si les històries conegudes de la infantesa ens demostren que un nen o nena ha pogut vèncer el Monstre, ben segur que tota la societat unida també pot fer-ho.
(La paraula "mercat" pervé del mot llatí "merx" , mercaderia, d'etimologia desconeguda malgrat ésser una paraula indicativa de la nostra civilització.)
El mercat no ha vençut encara, convertí la ciutadania en el client consumidor i ha destruït volgudament aquelles estructures solidàries que mantenien cohesionada la societat però alhora s'ha convertit en un Monstre. I si les històries conegudes de la infantesa ens demostren que un nen o nena ha pogut vèncer el Monstre, ben segur que tota la societat unida també pot fer-ho.
(La paraula "mercat" pervé del mot llatí "merx" , mercaderia, d'etimologia desconeguda malgrat ésser una paraula indicativa de la nostra civilització.)
Alhora que sembla que no dona per tant i tanmateix s'en ha volgut treure més profit que mai, fins que s'en han empassat.