Ja sé que enfotre's de les desgrà cies alienes no és de bona educació, però hi ha vegades que un no pot estar-se'n, i avui és un d'aquells dies que em ve de gust fer-ho.
Avui el toro jugava a futbol contra el gall, sembla ser que hi havia certa eufòria entre els seguidors del quadrúpede. Pel que he sentit durant el dia d'avui el toro estava convençut que tenia possibilitats d'eliminar el gall. No he vist el partit, però sé que ha començat marcant el toro, de penal, això sÃ, al minut 28. Al cap d'una bona estona, al minut 41, les coses han començat a posar-se al seu lloc, al menys en quant al resultat, i el gall ha empatat el partit. I aixà han estat durant la resta del partit, fins que al minut 83 el gall ha marcat el segon i nou minuts més tard el tercer.
Malgrat no haver vist el partit tot això ho sé perquè m'acabo de connectar al web de la Fifa per veure com ha anat.
M'és igual que la victòria del gall hagi estat justa o no, el que m'importa és que el toro hagi perdut. Ara espero que la selecció brasilera guanyi al gall i aleshores els dos estats que prohibeixen que la meva nació pugui jugar uns mundials estaran fora de la competició.
Estic content perquè l'equip del toro que ha jugat la primera fase en un grup amb equips com Ucraïna, TunÃsia i Arà bia Saudita, veritables "Dream Teams" de l'univers futbolÃstic, ha caigut quan s'ha trobat amb el primer equip amb cara i ulls, la qual cosa demostra la poca categoria d'aquesta gent que pel sol fet de guanyar el primer partit ja es veien campions del món.
Estic content perquè el toro ha arribat al mateix lloc que Austrà lia, Equador o Ghana, seleccions que no mereixien la mÃnima consideració per part d'una afició tant superba com la de l'altra banda de l'Ebre.
Estic content perquè si la meva selecció, la de l'ase, hi hagués pogut anar no hagués fet un paper pitjor amb els mateixos rivals. Fins i tot m'atreveixo a dir que si hagués jugat en el grup d'Ità lia, Ghana, Txèquia i Estats Units o el de Brasil, Austrà lia, Croà cia i Japó, també hagués passat a la segona fase. La qual cosa vol dir que si no ens hi volen és més per por que per cap altra cosa, com més d'un pensem fa temps.
Ara només queden les seleccions amb un cert prestigi com Alemanya, Argentina, Ità lia, Anglaterra, Portugal, Brasil, i França, acompanyats per la sorpresa del mundial, Ucraïna. Confesso que en lloc d'Ucraïna m'hagués agradat més veure-hi a Holanda o Mèxic, però el futbol és aixà i de tant en tant hi ha alguna sorpresa.
És curiosa la vida, l'equip que va ser humiliat pel toro, al menys això deien els titulars dels diaris esportius, resulta que ha arribat més lluny que l'equip de l'altiplà ibèric.
El mundial de veritat comença ara, amb els bons equips.
Ja sé que més d'un seguidor de la selecció del toro si m'arriba a llegir se sentirà ofès, però tan se me'n fot. A mi m'ofèn la seva supèrbia i no tinc més remei que aguantar-me.
Malgrat no haver vist el partit tot això ho sé perquè m'acabo de connectar al web de la Fifa per veure com ha anat.
M'és igual que la victòria del gall hagi estat justa o no, el que m'importa és que el toro hagi perdut. Ara espero que la selecció brasilera guanyi al gall i aleshores els dos estats que prohibeixen que la meva nació pugui jugar uns mundials estaran fora de la competició.
Estic content perquè l'equip del toro que ha jugat la primera fase en un grup amb equips com Ucraïna, TunÃsia i Arà bia Saudita, veritables "Dream Teams" de l'univers futbolÃstic, ha caigut quan s'ha trobat amb el primer equip amb cara i ulls, la qual cosa demostra la poca categoria d'aquesta gent que pel sol fet de guanyar el primer partit ja es veien campions del món.
Estic content perquè el toro ha arribat al mateix lloc que Austrà lia, Equador o Ghana, seleccions que no mereixien la mÃnima consideració per part d'una afició tant superba com la de l'altra banda de l'Ebre.
Estic content perquè si la meva selecció, la de l'ase, hi hagués pogut anar no hagués fet un paper pitjor amb els mateixos rivals. Fins i tot m'atreveixo a dir que si hagués jugat en el grup d'Ità lia, Ghana, Txèquia i Estats Units o el de Brasil, Austrà lia, Croà cia i Japó, també hagués passat a la segona fase. La qual cosa vol dir que si no ens hi volen és més per por que per cap altra cosa, com més d'un pensem fa temps.
Ara només queden les seleccions amb un cert prestigi com Alemanya, Argentina, Ità lia, Anglaterra, Portugal, Brasil, i França, acompanyats per la sorpresa del mundial, Ucraïna. Confesso que en lloc d'Ucraïna m'hagués agradat més veure-hi a Holanda o Mèxic, però el futbol és aixà i de tant en tant hi ha alguna sorpresa.
És curiosa la vida, l'equip que va ser humiliat pel toro, al menys això deien els titulars dels diaris esportius, resulta que ha arribat més lluny que l'equip de l'altiplà ibèric.
El mundial de veritat comença ara, amb els bons equips.
Ja sé que més d'un seguidor de la selecció del toro si m'arriba a llegir se sentirà ofès, però tan se me'n fot. A mi m'ofèn la seva supèrbia i no tinc més remei que aguantar-me.
Jo més que acomiadar al director de mà rketing acomiadaria a tota la direcció.
O la teua nació catalana només és una regió que aplega fins a l'Ebre?
Us demano disculpes, jo també tinc famÃlia al PaÃs Valencià .
L'expressió "l'altre banda de l'Ebre" és només una expressió. En cap moment he volgut incloure al PaÃs Valencià al sac d'Espanya.
A la calle, oé, a la calle, oé!
Opà ! A pringar en el mundiá!
D'on no n'hi ha, no en pot rajar.