A veure si ho puc explicar resumidament i esquemàticament:
1.- Se'm convoca a col·laborar a l'organització de les eleccions espanyoles del 2008 com a suplent segon en un mesa electoral. Com que la meva consciència m'ho impedeix, em declaro objector de consciència (a Espanya).
2.- S'inicia un procediment judicial on tinc importants problemes per dur-lo a terme en català, on fins i tot intercedeix la Sala de Govern el TSJC, que recorda a tots els jutjats de Catalunya els (suposats en la pràctica) drets lingüistics dels catalanoparlants.
3.- L'Audiència Provincial de Barcelona em declara culpable d'un delicte electoral: 14 dies de presó i 3 mesos de multa. La presó es canvia per una multa i he de pagar un total de 708 EUR.
4.- Presentem un recurs al Tribunal Suprem espanyol. El Tribunal Suprem declara desert el recurs (és a dir, com si no s'hagués presentat) per "estar todo en catalán". Entre d'altres se'n fan ressò Racó Català i El Punt Avui.
5.- Presetem un recurs sobre aquesta decisió.
I avui la meva advocada em comunica que el Tribunal Suprem rebutja el recurs nostre a la declaració deserta del recurs al Suprem (sembla una cosa del Grouxo Marx tot plegat).
És a dir, que el Tribunal Suprem troba correcte que es consideri que presentar un recurs en català equival a no presentar-lo. Més clar, l'aigua. D'això a casa meva en diem racisme. Tractar a un ciutadà de forma diferent per raons lingüístiques, de color de pell, etc.
La resolució d'avui
Aquí teniu la resolució original del Tribunal Suprem rebutjant el nostre recurs i confirmant que és correcte declarar desert un recurs presentat en català:
Resolució Tribunal Suprem, Sala del Penal (30/11/2011)
Cal reconèixer que els espanyols dediquen molts recursos econòmics, personals, administratius, judicials, estatals i de poder a preservar el seu monolingüísme.
Sobre el document, del qual només he pogut fer una primera lectura ràpida, ressaltaria aquestes frases:
- Sobre presentar un recurs en català (pàgina 3): el escrito no reunía los requisitos formales necesarios para su admisión. D'acord, i salvant molt les distàncies, Rosa Parks tampoc podia seure als seients dels blancs als autobusos perquè així ho deien les normes.
- Sobre la llengua en què, obligatòriament, s'han de redactar els recursos (pàgina 3): dicho escrito debe redactarse en castellano. Nunca-fue-lengua-de-imposición que deia aquell.
- Sobre el fet de tractar el tema d'un recurs en català (pàgina 4): se trata (...) de resolver una singular cuestión de procedimiento (...). El idioma de lescrito de interposición. Vaja, es veu que això del català és una cosa singular...
En cap cas, el Tribunal Suprem espanyola mai ha entrat a valorar el tema pel qual es presentava el recurs: l'objecció de consciència a Espanya. Perquè aquest era el cas. Tristament, això ha passat a un segon terme per una qüestió més fonamental: la llengua.
Bé, la cosa és clara: a Espanya hi ha ciutadans de primera (castellanoparlants) i ciutadans de segona (catalanoparlants). Un catalanoparlant té menys drets que un castellanoparlant. Un castellanoparlant té dret a recórrer una decisió judicial, un catalanoparlant no. Com deia, això és racisme cap a tots els catalanoparlants, milions de persones. I jo he estat víctima del racisme.
Recurs al Tribunal Constitucional espanyol i donatius
Així doncs, la via de l'objecció de consciència està tancada. He estat declarat culpable i ja no hi ha res a fer. La pena s'ha de fer efectiva i he de pagar la multa.
Tanmateix, ara anem a una cosa més fonamental: la llengua. Vulneració de drets fonamentals. Presentarem recurs al Constitucional espanyol per aquest tema.
Tanmateix, això requereix diners, i us demano col·laboració econòmica. No tan per mi, sinó per defensar els drets dels catalanoparlants a utilitzar la seva llengua davant de la justícia.
Podeu fer un donatiu (10, 20, 50, 100, el-que-pugueu), amb una transferència mitjançant la vostra entitat bancària, al compte de la Fundació Catalunya-FONS, que es qui gestiona l'assumpte econòmic per a millors garanties per tothom:
És important posar-hi el concepte, per tal que la Fundació pugui identificar-lo. Addicionalment, em podeu enviar un correu a aquesta adreça per tal que jo en tingui també constància i us ho pugui agrair personalment. Actualment estem en dèficit per cobrir totes les despeses que ha comportat el procediment. Gràcies per avançat.
1.- Se'm convoca a col·laborar a l'organització de les eleccions espanyoles del 2008 com a suplent segon en un mesa electoral. Com que la meva consciència m'ho impedeix, em declaro objector de consciència (a Espanya).
2.- S'inicia un procediment judicial on tinc importants problemes per dur-lo a terme en català, on fins i tot intercedeix la Sala de Govern el TSJC, que recorda a tots els jutjats de Catalunya els (suposats en la pràctica) drets lingüistics dels catalanoparlants.
3.- L'Audiència Provincial de Barcelona em declara culpable d'un delicte electoral: 14 dies de presó i 3 mesos de multa. La presó es canvia per una multa i he de pagar un total de 708 EUR.
4.- Presentem un recurs al Tribunal Suprem espanyol. El Tribunal Suprem declara desert el recurs (és a dir, com si no s'hagués presentat) per "estar todo en catalán". Entre d'altres se'n fan ressò Racó Català i El Punt Avui.
5.- Presetem un recurs sobre aquesta decisió.
I avui la meva advocada em comunica que el Tribunal Suprem rebutja el recurs nostre a la declaració deserta del recurs al Suprem (sembla una cosa del Grouxo Marx tot plegat).
És a dir, que el Tribunal Suprem troba correcte que es consideri que presentar un recurs en català equival a no presentar-lo. Més clar, l'aigua. D'això a casa meva en diem racisme. Tractar a un ciutadà de forma diferent per raons lingüístiques, de color de pell, etc.
La resolució d'avui
Aquí teniu la resolució original del Tribunal Suprem rebutjant el nostre recurs i confirmant que és correcte declarar desert un recurs presentat en català:
Resolució Tribunal Suprem, Sala del Penal (30/11/2011)
Cal reconèixer que els espanyols dediquen molts recursos econòmics, personals, administratius, judicials, estatals i de poder a preservar el seu monolingüísme.
Sobre el document, del qual només he pogut fer una primera lectura ràpida, ressaltaria aquestes frases:
- Sobre presentar un recurs en català (pàgina 3): el escrito no reunía los requisitos formales necesarios para su admisión. D'acord, i salvant molt les distàncies, Rosa Parks tampoc podia seure als seients dels blancs als autobusos perquè així ho deien les normes.
- Sobre la llengua en què, obligatòriament, s'han de redactar els recursos (pàgina 3): dicho escrito debe redactarse en castellano. Nunca-fue-lengua-de-imposición que deia aquell.
- Sobre el fet de tractar el tema d'un recurs en català (pàgina 4): se trata (...) de resolver una singular cuestión de procedimiento (...). El idioma de lescrito de interposición. Vaja, es veu que això del català és una cosa singular...
En cap cas, el Tribunal Suprem espanyola mai ha entrat a valorar el tema pel qual es presentava el recurs: l'objecció de consciència a Espanya. Perquè aquest era el cas. Tristament, això ha passat a un segon terme per una qüestió més fonamental: la llengua.
Bé, la cosa és clara: a Espanya hi ha ciutadans de primera (castellanoparlants) i ciutadans de segona (catalanoparlants). Un catalanoparlant té menys drets que un castellanoparlant. Un castellanoparlant té dret a recórrer una decisió judicial, un catalanoparlant no. Com deia, això és racisme cap a tots els catalanoparlants, milions de persones. I jo he estat víctima del racisme.
Recurs al Tribunal Constitucional espanyol i donatius
Així doncs, la via de l'objecció de consciència està tancada. He estat declarat culpable i ja no hi ha res a fer. La pena s'ha de fer efectiva i he de pagar la multa.
Tanmateix, ara anem a una cosa més fonamental: la llengua. Vulneració de drets fonamentals. Presentarem recurs al Constitucional espanyol per aquest tema.
Tanmateix, això requereix diners, i us demano col·laboració econòmica. No tan per mi, sinó per defensar els drets dels catalanoparlants a utilitzar la seva llengua davant de la justícia.
Podeu fer un donatiu (10, 20, 50, 100, el-que-pugueu), amb una transferència mitjançant la vostra entitat bancària, al compte de la Fundació Catalunya-FONS, que es qui gestiona l'assumpte econòmic per a millors garanties per tothom:
Beneficiari: Fundació Catalunya-FONS
Compte: 3025-0012-19-1400008332
Per a transferències des de fora d'Espanya:
Iban: Es18 3025 0012 19 1400008332
Altra informació: Swift: cdenesbb
Concepte: Defensa Marc Belzunces
És important posar-hi el concepte, per tal que la Fundació pugui identificar-lo. Addicionalment, em podeu enviar un correu a aquesta adreça per tal que jo en tingui també constància i us ho pugui agrair personalment. Actualment estem en dèficit per cobrir totes les despeses que ha comportat el procediment. Gràcies per avançat.
La Maria i l'Andreu et donem el màxim suport. Nosaltres hem decidit tallar la relació amb Espanya a partir del proper mes de gener.
No gastem més energies, més diners, en intentar canviar l'Estat Espanyol. Invertim tots els esforços, unim-nos tots i girem la truita de cop.
T'animem a que facis un cop d'ull a la nostra decisió.
Ja n'hi ha prou d'intentar canviar Espanya.
Què fa falta perquè entenguem que no vol canviar?
Quantes energies més hi hem d'invertir?
Marc, tens tot el meu recolzament i també el de tres amics que tinc al costat llegint el teu escrit; recolzament en el sentiment de raonament, de Nació, de ment, de cor i també econòmic.
L'estat juga amb el cansament del ciutadà i el seu abatiment vers tota la burocràcia que li llença al de munt, això és un fet!
Ara bé, estem a Europa i tenim els tribunal de la Comunitat, els tribunals d'Estrasburg, el defensor del Poble d'Europa (Ombudsman), tribunals de drets humans, tribunals dels drets lingüístics, tribunals que tenen a veure amb el racisme...Sí, tot això té un cost econòmic i un cost energètic força gran, però cal enviar els estímuls adients per atreure les sinergies necessàries dins la ciutadania, els representants al Parlament d'Europa, al Parlament de Catalunya i a la premsa global...
Tot el nostre recolzament...!
Les competicions internacionals estàn molt bé.
Sempre que no siguen espanyolistes i de aquest espanyolisme absorvent de l'ús i abús a través de les televisions espanyoles fet des de Madrid.
Tota nació que es prècie deu tindre una lliga de fútbol pròpia de màxim nivell, a banda de les competicions internacionals.
Axí com seleccions del més alt i màxim nivell.