albinyana |
diumenge, 11 de desembre de 2011 | 15:48h
Amb aquest nom s'ha posat en marxa un projecte de recopilació i catalogació de material fotogràfic de l'Olleria. Es tracta d'un treball que es fa a partir de l'arxiu de fotografies antigues que des del Col·lectiu l'Olla tenim creat i que ara hem cedit a l'Ajuntament per tal que se'n faça una catalogació professional, un material que s'anirà ampliant amb noves aportacions del veïnat del poble i de forasters.
Ahir es va fer un acte de presentació pública del projecte. L'empresa que s'encarrega de crear la plataforma de treball per a catalogar i gestionar les imatges va fer una àmplia introducció il·lustrada amb fotografies de l'arxiu. Després va prendre la paraula el regidor de Cultura, Jesús Engo, i a continuació, abans que l'alcalde José Vidal tancara l'acte, vaig parlar en nom de l'entitat. I vaig dir:
En estos casos, sol ser habitual i formalment educat de començar donant les gràcies als assistents per la seua presència en l’acte. No és qüestió ara de trencar protocols, però sí de pegar una volteta per a arribar al sentit principal de l’agraïment.
Fa ja un grapat d’anys que vam començar l'aventura de recollir fotografies d'antiguitat destacable amb la idea de preservar-les d'accidents o d'incidents irreparables. Sempre hem cregut que el passat és un valor, no només un simple espai temporal o un temps verbal per a contar històries. El passat és la casa on hi habiten els records, el món on hi viuen els avantpassats que van fer el present. I això, esta casa, no la podem desallotjar: no podem (no ho hauríem de fer) convertir la nostra societat en una malalta d'Alzheimer.
El nombre de fotografies que vam anar acumulant va créixer de manera preocupant. No per res, sinó perquè trobàvem que allà cada vegada hi havia més i més informació que no sempre érem capaços de gestionar com calia. No era problema d'imatges: la digitalització s’ha anat fent a consciència, i en els casos (no pocs) en què ha calgut, s'han restaurat amb una labor carregada de fidelitat i de paciència infinites, fins i tot de precisió quirúrgica en algunes ocasions. Per sort, els pacients no necessitaven que Vicent, l’autèntic artífex d’estes operacions, els injectara anestèsia.
El cas és que l’arxiu que anàvem creant creixia, i tocava ja fer un pas més: la preservació no era suficient. Calia dotar-lo d’un armassó que permetera treballar amb ell en condicions, i que facilitara traure'n com més informació millor.
Arribats ací, vam reconéixer que era una tasca que ens superava. És bo saber quines són les pròpies limitacions: això impulsa les col·laboracions productives. És així com naix la idea de proposar a l‘Ajuntament de participar amb la catalogació professional de tot el material. Són coses que costen encara que les voluntats hi estiguen d’acord: converses, propostes i burocràcies fan que el temps passe a formar part del procés, i tot s’allarga. Vam començar a gestar-ho encara durant la legislatura passada, i és hui, ara, quan simbòlicament la cosa queda fixada per a les hemeroteques.
I és hui quan l’Ajuntament, a qui agraïm el seu desig actiu, rep este material en cessió perquè el conserve i l'amplie. I així es tanca el cercle: el material que va eixir de les cases de la gent, d'allò que s'anomena 'el poble', torna 'al poble'.
Ara és ja el moment de tornar al cap primer: moltes gràcies a tot lo món per haver vingut, però sobretot (i això és el que volíem explicar) perquè formeu part de l’autoria d'este arxiu, i per l'enorme confiança que ens heu fet cada volta que ens deixàveu el material.
Moltes gràcies
Ahir es va fer un acte de presentació pública del projecte. L'empresa que s'encarrega de crear la plataforma de treball per a catalogar i gestionar les imatges va fer una àmplia introducció il·lustrada amb fotografies de l'arxiu. Després va prendre la paraula el regidor de Cultura, Jesús Engo, i a continuació, abans que l'alcalde José Vidal tancara l'acte, vaig parlar en nom de l'entitat. I vaig dir:
En estos casos, sol ser habitual i formalment educat de començar donant les gràcies als assistents per la seua presència en l’acte. No és qüestió ara de trencar protocols, però sí de pegar una volteta per a arribar al sentit principal de l’agraïment.
Fa ja un grapat d’anys que vam començar l'aventura de recollir fotografies d'antiguitat destacable amb la idea de preservar-les d'accidents o d'incidents irreparables. Sempre hem cregut que el passat és un valor, no només un simple espai temporal o un temps verbal per a contar històries. El passat és la casa on hi habiten els records, el món on hi viuen els avantpassats que van fer el present. I això, esta casa, no la podem desallotjar: no podem (no ho hauríem de fer) convertir la nostra societat en una malalta d'Alzheimer.
El nombre de fotografies que vam anar acumulant va créixer de manera preocupant. No per res, sinó perquè trobàvem que allà cada vegada hi havia més i més informació que no sempre érem capaços de gestionar com calia. No era problema d'imatges: la digitalització s’ha anat fent a consciència, i en els casos (no pocs) en què ha calgut, s'han restaurat amb una labor carregada de fidelitat i de paciència infinites, fins i tot de precisió quirúrgica en algunes ocasions. Per sort, els pacients no necessitaven que Vicent, l’autèntic artífex d’estes operacions, els injectara anestèsia.
El cas és que l’arxiu que anàvem creant creixia, i tocava ja fer un pas més: la preservació no era suficient. Calia dotar-lo d’un armassó que permetera treballar amb ell en condicions, i que facilitara traure'n com més informació millor.
Arribats ací, vam reconéixer que era una tasca que ens superava. És bo saber quines són les pròpies limitacions: això impulsa les col·laboracions productives. És així com naix la idea de proposar a l‘Ajuntament de participar amb la catalogació professional de tot el material. Són coses que costen encara que les voluntats hi estiguen d’acord: converses, propostes i burocràcies fan que el temps passe a formar part del procés, i tot s’allarga. Vam començar a gestar-ho encara durant la legislatura passada, i és hui, ara, quan simbòlicament la cosa queda fixada per a les hemeroteques.
I és hui quan l’Ajuntament, a qui agraïm el seu desig actiu, rep este material en cessió perquè el conserve i l'amplie. I així es tanca el cercle: el material que va eixir de les cases de la gent, d'allò que s'anomena 'el poble', torna 'al poble'.
Ara és ja el moment de tornar al cap primer: moltes gràcies a tot lo món per haver vingut, però sobretot (i això és el que volíem explicar) perquè formeu part de l’autoria d'este arxiu, i per l'enorme confiança que ens heu fet cada volta que ens deixàveu el material.
Moltes gràcies
cigarettes online | camel cigarettes