Una de les males pràctiques d’alguns governants és distingir entre els nostres i els altres en l’acció política, quan els ciutadans no són de ningú i han de ser ateses les seves necessitats amb independència del color polític del govern municipal, comarcal o nacional que tinguin per raó de naixement o lloc de residència.
El govern espanyol ha estat, amb la seva negativa a pagar els 749 milions que deuen a Catalunya, el paradigma de les males pràctiques esmentades en explicar les raons de la negativa a satisfer el deute.
El govern espanyol creu que en estar en funcions no pot fer la transferència: excuses de mal pagador, mai més ben dit. Està en funcions, no ha de prendre cap decisió estratègica no adoptada ja quan no estava en funcions, el Parlament espanyol va validar la transferència perquè estava als pressupostos generals de l’Estat. Cap excusa no és vàlida.
El que m’ha acabat d’omplir la pipa ha estat que el seu portantveu insinués que ja que el govern català és tan amic del PP que li ho demani al govern entrant. O sigui, si el governant és amic, el govern paga i si no ho és, no paga. No són dels nostres o amics dels nostres, els catalans, per tant, que es fotin.
Aquest discurs és corrosiu per a la convivència, expressa males arts i palesa l’escassa altura moral de qui el fa. Ara caldrà veure què fa el govern del PP: si segueix el camí del PSOE o decideix ser seriós.
Només som dels seus per munyir la vaca. No tenen vergonya.
Les competicions internacionals estàn molt bé.
Sempre que no siguen espanyolistes i de aquest espanyolisme absorvent de l'ús i abús a través de les televisions espanyoles fet des de Madrid.
Tota nació que es prècie deu tindre una lliga de fútbol pròpia de màxim nivell, a banda de les competicions internacionals.
Axí com seleccions del més alt i màxim nivell.