empordaaccio |
dijous, 8 de desembre de 2011 | 01:59h
Parlant de l'Assemblea Nacional Catalana, en la seva fase actual, fins a la Constitució de l'ANC, l'esbranzida serà moderada o més aviat baixa si ho mirem des del punt de vista de quantitat de gent o sigui quantitat de membres. Seran només els voluntaris de les consultes que ho vegin clar o que estiguin molt determinats a fer avançar el procés d'independència. Un cop constituïda l'ANC, si aquesta es compromet i es mulla arrossegarà més gent.
L'ANC ha de posar el llistó molt alt i ha d'esdevenir un òrgan representatiu del poble que ja camini vers l'emancipació i que sense por empenyi els partits polítics.
L'ANC hauria de defensar els drets dels catalans, com una mena de sindicat de l'independentisme. Defensar la llengua en tots els àmbits, àdhuc en l'àmbit judicial. Defensar els símbols i fins l'economia personal de la gent. Empènyer la independència, tant com es pugui.
La primera missió del Moviment per la Independència se situaria en l'estadi primer del Pla d'independència dissenyat per Catalunya Acció l'any 2004. Vegi's l'organigrama adjunt d'aquest pla.
Això només són opinions meves, naturalment.
Salvador Molins, BIC-CA-SI
L'ANC ha de posar el llistó molt alt i ha d'esdevenir un òrgan representatiu del poble que ja camini vers l'emancipació i que sense por empenyi els partits polítics.
L'ANC hauria de defensar els drets dels catalans, com una mena de sindicat de l'independentisme. Defensar la llengua en tots els àmbits, àdhuc en l'àmbit judicial. Defensar els símbols i fins l'economia personal de la gent. Empènyer la independència, tant com es pugui.
La primera missió del Moviment per la Independència se situaria en l'estadi primer del Pla d'independència dissenyat per Catalunya Acció l'any 2004. Vegi's l'organigrama adjunt d'aquest pla.
Això només són opinions meves, naturalment.
Salvador Molins, BIC-CA-SI
I una senyera quatribarrada amb tantes estreles com estats confederats i associats.
On tindria més sentit un Senat que no es reuniria de forma rutinaria, si més no quan cal, amb vocació d'agrupar els territoris històrics i els de nova creació com el Principat de Catalunya, País Valencià, les illes Balears, Andorra i la Vall d'Aran, la franja del ponen amb Aragó i la Catalunya Nord entre altres.
Per evitar que la dominació a través del temple de l'esglèsia del nacional catolicisme propassat passe a la dominació a través del temple de l'esport espanyolista.
En les democràcies occidentals, tot tendeix cap a la dictadura econòmica, i els dictadors manipulen sota pal.li als amb els nous temples en que s'han convertit els estadis esportius i les esglèsies de l'esport i el fútbol. com a nou opi del poble.
No només continuaran utilitzant la constitució i l'esport en cotra teva o de la nació catalana i el seu espoli en tots els sentits.
I ara els euro bons i Europa des de l'Estat espanyol a Madri, també els utilitzaran en contra de Catalunya, per fer-li la guitza i a conveniència de Madrid.
És clar que com a tot quisqui, a l'esglèsia també la manté el capital.
I pocs s'atreveixen a mossegar la mà que els dona de menjar.
Àvui en dia no n'hi ha nació que es precie, que no tinga una Lliga de fútbol pròpia i seleccions esportives al màxim nivell.
Al contrari és una nació de fireta.
Tant mateix els Barça - Madrid en un simbol de l'actual España que es va potenciar des del franquisme i la transició al màxim.
I el nostre país a estat tal com l'esport.
Mentre el Mallorca és va classificar a la Champions, el desqualificaren i ara intenta sobreviure i el València fa dues anys que té el nou Mestalla aturat i ja ha venut un munt de jugadors.
Només n'hi que veure que l'Atletico de Madrid, Gallardón l'alcalde de Madrid li ha donat un estadi nou, el de la Peineta.
Un Gallardón amb inversions a Madrid com si tots els anys es tingueren que disputar les olimpiades, quan només són cada quatre anys i a més si aconsegueixen ser elegit.
Hi ha qui són els de països capitalistes de formació i creació com el Barça i els capitalistes provinents de països comunistes per que ho són del equip de la capital com el Reial Madrid i viuen de l'espoli nacional i en tots els sentits de altres comunitats.
I al igual que els Madrid-Barça han estat un símbol potenciant al màxim des del franquisme i la transició
I amb la manca de humilitat n'hi ha qui vòl vendrés encara més el país per un partit de fútbol que li diuen 'clàssic'. Tot i que l'esport en general i el internacional és tanmateix molt interessant.
Una manca de humilitat respecte el propi país, que porta a la creació de una obsessió excesiva i malatisa en tots els sentits respecte a la capital de l'Estat i a l'inrevés.
Sota els interesos creats del regim propassat i la seva transició des de una Constitució blindada segons les seves estructures principals.
On el que parte i reparte cada vez intenta quedarse en la mejor parte.
I el que no està ben estructurat al país, cau per defecte en les fortes estructures espanyolistes de sempre.
I per molt que vulguen els principatins, i per molts Estats Units confederats que és vullguen. Al País Valencià i a Canal Nou sempre diran que es subtitulà en valencià l'ànglés com a Portugal ho puguen dir en potugués. I no en gallec o català.
L'Estat utilitzara la Constitució, l'esport, Europa, els euro bons en contra teva, de la nació catalana i el seu espoli en tots els sentits.
A més hi ha una inflacció i bombolla esportiva. I s'en fa un ús i abús i la utilització de l'esport, tanmateix per banda de la monarquia i molt pitjor encara que els països de l'extinta unió soviètica.
Farts de fútbol espanyol -Real Madrid i la madriditis inclosa- i de seleccions espanyoles. I de la borraxera esportiva en que s'ha convertit l'Estat espanyol.
On s'en fa un ús i abús de l'esport.
I es pot estar fart del R. Madrid i de la 'madriditis'.
Si en la seva època per a Salvador Dalí
el centre del món natural per ell era Perpinyà, ara el centre del món sembla
el Barça del fútbol español i de España
amb el centre la mateixa España, la España del R. Madrid.
Alguna volta n'hi haura que trencar aquesta guardiola
i aprofitar els diners per alguna qüestió més
o al final serem el més rics del cemintiri.
Les competicions internacionals estàn molt bé.
Sempre que no siguen espanyolistes i de aquest espanyolisme absorvent de l'ús i abús a través de les televisions espanyoles fet des de Madrid.
Tota nació que es prècie deu tindre una lliga de fútbol pròpia de màxim nivell, a banda de les competicions internacionals.
Axí com seleccions del més alt i màxim nivell.
Amb la creació de una Confederació d'Estats Units i associats es podria escomençar amb el Principat de Catalunya amb Andorra i la Vall d'Aran mantenint amb respecte el seu actual estatus i institucions actuals del moment dos i per les qüestions que siguen menester o es consideren oportunes.
I una senyera quatribarrada amb tantes estreles com estats confederats i associats.
On tindria més sentit un Senat que no es reuniria de forma rutinaria, si més no quan cal, amb vocació d'agrupar els territoris històrics i els de nova creació com el Principat de Catalunya, País Valencià, les illes Balears, Andorra i la Vall d'Aran, la franja del ponen amb Aragó i la Catalunya Nord entre altres.
Per evitar que la dominació a través del temple de l'esglèsia del nacional catolicisme propassat passe a la dominació a través del temple de l'esport espanyolista.
En les democràcies occidentals, tot tendeix cap a la dictadura econòmica, i els dictadors manipulen sota pal.li als amb els nous temples en que s'han convertit els estadis esportius i les esglèsies de l'esport i el fútbol. com a nou opi del poble.
No només continuaran utilitzant la constitució i l'esport en cotra teva o de la nació catalana i el seu espoli en tots els sentits.
I ara els euro bons i Europa des de l'Estat espanyol a Madri, també els utilitzaran en contra de Catalunya, per fer-li la guitza i a conveniència de Madrid.
És clar que com a tot quisqui, a l'esglèsia també la manté el capital.
I pocs s'atreveixen a mossegar la mà que els dona de menjar.
Àvui en dia no n'hi ha nació que es precie, que no tinga una Lliga de fútbol pròpia i seleccions esportives al màxim nivell.
Al contrari és una nació de fireta.
Tant mateix els Barça - Madrid en un simbol de l'actual España que es va potenciar des del franquisme i la transició al màxim.
I el nostre país a estat tal com l'esport.
Mentre el Mallorca és va classificar a la Champions, el desqualificaren i ara intenta sobreviure i el València fa dues anys que té el nou Mestalla aturat i ja ha venut un munt de jugadors.
Només n'hi que veure que l'Atletico de Madrid, Gallardón l'alcalde de Madrid li ha donat un estadi nou, el de la Peineta.
Un Gallardón amb inversions a Madrid com si tots els anys es tingueren que disputar les olimpiades, quan només són cada quatre anys i a més si aconsegueixen ser elegit.
Hi ha qui són els de països capitalistes de formació i creació com el Barça i els capitalistes provinents de països comunistes per que ho són del equip de la capital com el Reial Madrid i viuen de l'espoli nacional i en tots els sentits de altres comunitats.
I al igual que els Madrid-Barça han estat un símbol potenciant al màxim des del franquisme i la transició
I amb la manca de humilitat n'hi ha qui vòl vendrés encara més el país per un partit de fútbol que li diuen 'clàssic'. Tot i que l'esport en general i el internacional és tanmateix molt interessant.
Al País Valencià i a Canal Nou sempre diran que es subtitulà en valencià l'ànglés com a Portugal ho puguen dir en potugués. I no en gallec o català.
N'hi ha qüestions que sempre romandran invariables siga la que siga la forma d'Estat.
Uninacional, plurinacional, la confederació o sota l'Estat espanyol.
Al País Valencià i a Canal Nou sempre diran que es subtitula en valencià l'angles com a Portugal ho puguen dir en portugués i no en gallec o català.