Guanyem o perdem, avui i sempre, moltes gràcies, Pep.
Signat, un admirador.
Guardiola a quatre bandes
Sense pretendre anàlisis pròpiament futbolístiques perquè no hi entenc, m’agradaria comentar les diverses lectures que entrelluco de l’alineació d’ahir contra el Bate Borisov.
El descans de la majoria dels titulars de cara al partit al Santiago Bernabeu és evidentment la raó fonamental. Però si he copsat una mica la psicologia de Josep Guardiola (que sens dubte es demostrarà el millor entrenador del Barça i un dels mestres del s.XXI a tot el món), n’hi ha d’altres igualment importants.
La primera és el missatge que envia a la culerada i a allò que en Cruyff va batejar com el entorno. Fent debutar contínuament les promeses de les categories inferiors, ens vol explicar que el projecte Barça ve de molt lluny i anirà molt més enllà d’un partit concret, ni que sigui un Madrid-Barça en el que, perdoneu-me el tòpic, ens juguem mitja lliga. És com si ens digués que l’actual model d’esforç, solidaritat i humilitat es mantindrà al llarg de les properes dècades si el timó de la nau no vira de rumb. Això també és un missatge a l’actual directiva, per reafirmar que ell creu en aquest plantejament i continuarà apostant pels barrufets sense vacil·lacions.
Tot plegat, per descomptat, també va dirigit a Madrid, com si els digués: “Podeu guanyar un partit, i potser aquesta lliga (esperem que no, collons!), però pel que fa al model del club no hi ha ni punt de comparació.” Aprofito l’avinentesa per recordar a les essències del madridisme que si un dia s’adonen que han perdut el señorío i no saben on, li poden demanar una master class al senyor Guardiola, que en sap un niu.
Fins aquí les lectures externes. Però el quadre no fóra complet si no apuntéssim les internes, com va fer ell a la roda de premsa. Va dir, amb les seves paraules, que jugar aquest partit (el del Bate, a la Champions) per als jugadors del filial era fàcil: un premi, va dir. Que allò que els costaria de debò era tornar a jugar a segona la setmana que ve i aconseguir joc i resultats a la seva lliga. O sigui que aprofita l’ocasió de foguejar-los a la màxima competició per recompensar-los però també per advertir-los: per arribar al primer equip, és imprescindible suar i bregar i córrer i entrenar al màxim en el segon.
Ahir ho van fer, si no amb la mateixa excel·lència tècnica, a una velocitat superior i tot a la de la plantilla teòricament titular. Pedro va dir: “¡Y cómo corren!”. O sigui que al fons del calaix, també hi ha un missatge per als actuals gladiadors del F.C. Barcelona: “No us encanteu, no us emmandriu, que la canalla ve amb moltes ganes... de fer-se un lloc!”.
Guanyem o perdem, avui i sempre, moltes gràcies, Pep.
No vull parlar de futbol, no es sé prou. Només de treball, esforç, rigor i sacrifici, tot això representa Guardiola. Reconec que ha tingut sort en poder gestionar els jugadors de l'ultima època, però a la fi es ell qui n'ha tret profit.
Si la societat tingues més "Guardioles" alguns dels problemes que tenim al nostre país, es solucionarien fàcilment.
No tenen vergonya els afeccionats que xiulen l’equip al camp perquè no està en ocasions al nivell previst.
Subscric l’últim paràgraf al cent per cent: guanyem o perdem, avui i sempre, moltes gràcies Pep.