Mai com ara és adient l’adjectiu. Els qui la vam poder votar vam prioritzar el substantiu per sobre de l’adjectiu. Veníem d’una dictadura ferotge i d’una manca de llibertats enorme, individuals i col·lectives.
La CE ens semblà el dic on s’aturarien les dictadures i s’impedirien, entre altres moltes coses, judicis sense garanties, persecucions indegudes per causa de pensament o condició personal o llengua.
En el pla nacional, el miratge durà el que durà. Més aviat poc. Ben aviat la legislació espanyola començà a passar-se pel clatell l’esperit constitucional, el pacte de la transició i tot el que fes olor a diferència o personalitat pròpia de les nacions (nacionalitats) que la CE pretenia aixoplugar.
L’operació reforma de l’Estatut pretenia en definitiva aturar l’allau d’uniformitat i garantir que Catalunya pogués conservar l’autogovern i defensar la seva personalitat.
La Sentència sobre l’Estatut en un context de debilitat de la posició catalana amb un govern dividit i amb un President (ex-ministre i ara Senador electe) procliu a les tesis centralistes va acabar amb el miratge. De l’Estatut ja no en parla ningú, ni els que governaven ni els de l’oposició.
Per acabar-ho d’adobar, la crisi és aprofitada per reclamar altre cop l’aprimament quan no la supressió d’administracions (naturalment les perifèriques des del centre vistes), la coordinació des de l’Estat i la unitat d’actuació en un moment en què la sobirania dels estats està en un procés de transferència cap a la UE.
Per tant, Catalunya té mala peça al teler quan està en una situació d’economia dèbil amb dificultats grans per arribar a fi de mes, com tantes i tantes famílies del país.
El problema, tanmateix, és essencialment polític i de resposta nacional. Hi ha encara molta feina per fer i molt camí per recórrer.
coach outlet
coach outlet online
louis vuitton uk
I una senyera quatribarrada amb tantes estreles com estats confederats i associats.
On tindria més sentit un Senat que no es reuniria de forma rutinaria, si més no quan cal, amb vocació d'agrupar els territoris històrics i els de nova creació com el Principat de Catalunya, País Valencià, les illes Balears, Andorra i la Vall d'Aran, la franja del ponen amb Aragó i la Catalunya Nord entre altres.
Per evitar que la dominació a través del temple de l'esglèsia del nacional catolicisme propassat passe a la dominació a través del temple de l'esport espanyolista.
En les democràcies occidentals, tot tendeix cap a la dictadura econòmica, i els dictadors manipulen sota pal.li als amb els nous temples en que s'han convertit els estadis esportius i les esglèsies de l'esport i el fútbol. com a nou opi del poble.
No només continuaran utilitzant la constitució i l'esport en cotra teva o de la nació catalana i el seu espoli en tots els sentits.
I ara els euro bons i Europa des de l'Estat espanyol a Madri, també els utilitzaran en contra de Catalunya, per fer-li la guitza i a conveniència de Madrid.
És clar que com a tot quisqui, a l'esglèsia també la manté el capital.
I pocs s'atreveixen a mossegar la mà que els dona de menjar.
Àvui en dia no n'hi ha nació que es precie, que no tinga una Lliga de fútbol pròpia i seleccions esportives al màxim nivell.
Al contrari és una nació de fireta.
Tant mateix els Barça - Madrid en un simbol de l'actual España que es va potenciar des del franquisme i la transició al màxim.
I el nostre país a estat tal com l'esport.
Mentre el Mallorca és va classificar a la Champions, el desqualificaren i ara intenta sobreviure i el València fa dues anys que té el nou Mestalla aturat i ja ha venut un munt de jugadors.
Només n'hi que veure que l'Atletico de Madrid, Gallardón l'alcalde de Madrid li ha donat un estadi nou, el de la Peineta.
Un Gallardón amb inversions a Madrid com si tots els anys es tingueren que disputar les olimpiades, quan només són cada quatre anys i a més si aconsegueixen ser elegit.
Hi ha qui són els de països capitalistes de formació i creació com el Barça i els capitalistes provinents de països comunistes per que ho són del equip de la capital com el Reial Madrid i viuen de l'espoli nacional i en tots els sentits de altres comunitats.
I al igual que els Madrid-Barça han estat un símbol potenciant al màxim des del franquisme i la transició
I amb la manca de humilitat n'hi ha qui vòl vendrés encara més el país per un partit de fútbol que li diuen 'clàssic'. Tot i que l'esport en general i el internacional és tanmateix molt interessant.
Una manca de humilitat respecte el propi país, que porta a la creació de una obsessió excesiva i malatisa en tots els sentits respecte a la capital de l'Estat i a l'inrevés.
Sota els interesos creats del regim propassat i la seva transició des de una Constitució blindada segons les seves estructures principals.
On el que parte i reparte cada vez intenta quedarse en la mejor parte.
I el que no està ben estructurat al país, cau per defecte en les fortes estructures espanyolistes de sempre.
I per molt que vulguen els principatins, i per molts Estats Units confederats que és vullguen. Al País Valencià i a Canal Nou sempre diran que es subtitulà en valencià l'ànglés com a Portugal ho puguen dir en potugués. I no en gallec o català.
L'Estat utilitzara la Constitució, l'esport, Europa, els euro bons en contra teva, de la nació catalana i el seu espoli en tots els sentits.
A més hi ha una inflacció i bombolla esportiva. I s'en fa un ús i abús i la utilització de l'esport, tanmateix per banda de la monarquia i molt pitjor encara que els països de l'extinta unió soviètica.
Farts de fútbol espanyol -Real Madrid i la madriditis inclosa- i de seleccions espanyoles. I de la borraxera esportiva en que s'ha convertit l'Estat espanyol.
Si en la seva època per a Salvador Dalí
el centre del món natural per ell era Perpinyà, ara el centre del món sembla
el Barça del fútbol español de España
el centre la mateixa España, la España del R. Madrid.
Alguna volta n'hi haura que trencar aquesta guardiola
i aprofitar els diners per alguna qüestió més
o al final serem el més rics del cemintiri.
Les competicions internacionals estàn molt bé.
Sempre que no siguen espanyolistes i de aquest espanyolisme absorvent de l'ús i abús a través de les televisions espanyoles fet des de Madrid.
Tota nació que es prècie deu tindre una lliga de fútbol pròpia de màxim nivell, a banda de les competicions internacionals.
Axí com seleccions del més alt i màxim nivell.