enbapa59 |
dimarts, 6 de desembre de 2011 | 11:45h
Quatre dies en la segona ciutat de Polònia m'han deixat molt bon gust de boca. El contrast entre el Mediterrani i les latituds centreeuropees és considerable. Per començar el fred, amb temperatures sota zero durant la nit i uns quants graus durant el dia. L'arquitectura de gran ciutat, on predominen les esglésies (Cracòvia és el centre de catolicisme polonés). Quasi un centenar d'esglésies i convents (més de vint monestir d'ordes masculins i deu de femenins) i una presència quotidiana d'hàbits, casulles i sotanes. (n'hi ha més)
Dels edificis civils destaquen el castell reial (Wawel), sobre una badia del riu Vístula, i la torre de l'Ajuntament a la plaça del centre de la ciutat, Rynek Glowny...
Per combatre el fred cal menjar fort. La cuina polonesa és molt carnívora, és el que toca. I també invita a prendre alcohol: no només wodka que es beu com l'aigua, sinó vi calent (amb una mica de canella); era tota una delícia, a les set o a les vuit de la vesprada, combatre el fred amb un got tebi a la mà. Impressiona el fet que a les tres, o tres i escaig, siga ja fosc. A les vuit de la vesprada sembla que siguen les dotze la nit.
El contacte polonés ha estat reparador, potser pel contrast tèrmic o per l'efecte del canvi d'aires --com s'acostuma a dir. I barat: 80€ avió Alacant-Cracòvia i 10€ al dia, per persona, un apartament. Un apartament en ple centre de la ciutat. De luxe. Però les coses bones no es deixen escriure fàcilment, costen molt d'expressar.
Tampoc ha estat tot un quadre de color rosa: la vista a Auschwitz i Birkenau ens va deixar trasbalsats. Veure el terror diabòlic sobre l'escenari, amb tota la seua magnitud, no pot deixar indiferent ningú. Per cert, el dia que visitarem Auschwitz, era d'un gris cendrellós, ple de boira i amb ventpluig. Una escenografia tètrica va voler acompanyar-nos en la visita que evoca el fet més dramàtic de la història europea de tots temps.
Per combatre el fred cal menjar fort. La cuina polonesa és molt carnívora, és el que toca. I també invita a prendre alcohol: no només wodka que es beu com l'aigua, sinó vi calent (amb una mica de canella); era tota una delícia, a les set o a les vuit de la vesprada, combatre el fred amb un got tebi a la mà. Impressiona el fet que a les tres, o tres i escaig, siga ja fosc. A les vuit de la vesprada sembla que siguen les dotze la nit.
El contacte polonés ha estat reparador, potser pel contrast tèrmic o per l'efecte del canvi d'aires --com s'acostuma a dir. I barat: 80€ avió Alacant-Cracòvia i 10€ al dia, per persona, un apartament. Un apartament en ple centre de la ciutat. De luxe. Però les coses bones no es deixen escriure fàcilment, costen molt d'expressar.
Tampoc ha estat tot un quadre de color rosa: la vista a Auschwitz i Birkenau ens va deixar trasbalsats. Veure el terror diabòlic sobre l'escenari, amb tota la seua magnitud, no pot deixar indiferent ningú. Per cert, el dia que visitarem Auschwitz, era d'un gris cendrellós, ple de boira i amb ventpluig. Una escenografia tètrica va voler acompanyar-nos en la visita que evoca el fet més dramàtic de la història europea de tots temps.
En una de les seccions de la meua pàgina web trobaràs unes quantes fotos de racons que hi has conegut:
http://www.valencia.edu/calaforr/polacos.htm
http://www.valencia.edu/calaforr/excrucior.htm
Una afinitat (o complicitat) més, company!
Gràcies Guillem, sabia de la teua vinculació a la ciutat però no de les pàgines que tens sobre el tema visitables. Una gran ciutat i un país peculiar (Polònia). (Necessite més per fer-me una idea). Me'n vaig recordar també de Gombrowicz...
Una abraçada
Enric