ginsberg |
dimarts, 27 de juny de 2006 | 00:55h
No suporto els tÃtols de crèdit, els autènticament tÃtols de crèdits, que passen com demanant perdó quan acaba la pel.lÃcula. Relegats al final, quan abans s'anunciaven amb fanfarria i sempre "introduïen" algú. Llums de neó: atenció, espectadors, us presentem la nova estrella, la més rutil.lant del firmament.
No, no els suporto. No suporto el silenci, ni esperar-me a que
m'expliquin que l'ICAC ha sonat suport al film, ni que ara sigui
polÃticament correcte esperar-te. Quan apareixen les primeres lletres,
vull marxar, vull fugir, no m'interessa saber de nou qui ha fet de dona
marcada per la incomprensió del seu marit, ni escoltar el "què?" dels
uns als altres. Què què? m'ha agradat? m'ha remogut? m'ha commocionat?
què de què?.
M'avergonyeix, m'incomoda el trencament de la mà gia, em molesta haber de posicionar-me al segon amb el sanglot llunyà encara a la orella. Com l'últim fotograma, m'agradaria fer-me fonedÃs.
M'avergonyeix, m'incomoda el trencament de la mà gia, em molesta haber de posicionar-me al segon amb el sanglot llunyà encara a la orella. Com l'últim fotograma, m'agradaria fer-me fonedÃs.
doncs a mi no m'agrada que obrin els llums mig segon després d'acabar la pel·lÃcula i et vagin fent fora amb poca sutilesa. A vegades ni acaben els t´tiols de credit. A mi m'agrada quedar-me a escoltar la musica dels credits, m'agarda tenir un parell de minuts per digerir la pel·lÃcula.
I m'agrada la paraula "amagatotis", m'encanta. Em recorda un Gil Pupil·la que tinc per casa on fan conya una bona estona amb la paraula. Des d'aquà reivindico aquest gran còmic.
Bé, però no em negarà s que els finals de les pel.lÃcules són generalment abruptes. Això és en bona part el que em molesta... Em molesta quasi tant com quan em desperto enmig d'un somni, arrencada de la trama. I curiosament, cada nit me'n faig farts de somiar, potser podria fer algun guió digne d'una pel.lÃcula de la Coixet. Qui lo sa!
ella (i les seves ulleres, pentinat i comportament intencionadament penós) mereixen un post per si sola.
Els somnis... s'haurien de poder recuperar. No et passa que hi ha somnis que vas tenint de tant en tant, i no saps perquè es repeteixen? a mi m'agradaira poder tenir un catlà leg dels somnis que he tingut i poder-ne triar un quan me'n vaig a dormir. N'hi ha que els hi tinc molt de carinyu....