Un dia que malgrat estar cara a l’ordenata, no llegeixes la prensa, o no prestes massa atenció al twitter i Facebook, i et perds.
Dimecres crec que era, quan visitant un blog de la casa, vaig veure una entradeta que parlava d’un peix i de com la professió periodística s’havia degradat, inclús més enllà, com els departaments de comunicació de les institucions feien, amb absoluta deixadesa, la seva funció: comunicar.
En termes generals ho vaig entendre, però se’m quedà la sensació de que faltaven els antecedents, era com quan t’afegeixes a una conversa ja encetada, i pispes part del que és diu però no saps d’on vé.
Hores desprès el meu germà entrava en casa dient: i el del peix? Que vos sembla?. I clar,vaig pensar això és allò, però anàvem amb presses i tampoc vaig entendre massa l’explicació que en feu a mi i a la mare, que la dona ni blog ni res tenia com antecedent …
I no fou fins ahir, que vaig tindre temps d’esbrinar que era tot plegat, en una conversa assossegada: una nota de prensa per promocionar un centre comercial, que vol ser original i diu que s’ha descobert una nova espècie de peix, un redactor de diari que veu la nota, no presta atenció al contingut i la publica en les pàgines de medi ambient, i acaba sent reproduída per un portal d’internet de natura.
Un despròposit, però a mi el que més em sorprén és que tot plegat no deixa de ser una “notícia” de la xarxa, un món diferent, on les notícies volen i és conten inclús sense antecedents, per què al club tot el món sap de que parlem.
però a mi el que cada vegada em preocupa més, és la desconnexió entre la xarxa i el carrer. Pot ser no estiga encertada, però és una sensació que va arrelant-se en mi.
M'agrada aquesta autora, pot ser per això i per les expectatives creades quan la vaig escoltar parlant d'aquesta obra en una xerrada (abans el publicaren) el resultat em deixà despagada.
El guanyador del premi de literatura eròtica convocat per la Mancomunitat de la Vall d'Albaida, edició 2007. No em va agradar, i vaig fer el que he fet en altre ocasions, donar-li millor vida regalant-lo.
És el segon llibre d'aquest autor que em regalen, i ignore per què, ja que mai n'he parlat d'ell. En tot cas, aquest m'entusiasmà i obrà la porta a la inexplorada obra de Saramago.
