vicent |
diumenge, 4 de desembre de 2011 | 13:57h
Aquesta matinada ha mort al Brasil el doctor Socrates, un dels millors futbolistes de la història i un dels puntals de la lluita per la democràcia al seu país. Ell va fer del Corinthians un equip autogestionat en plena dictadura on tots els membres de l'staff i els jugadors votaven qualsevol decisió, incloses les alineacions. I el Corinthians i, sobretot, ell mateix jugaven com els àngels.
Tantes i tantes vegades, a més, va donar la cara eixint al camp amb samarretes reivindicant la democràcia, o els presos de consciència o els drets de les classes populars. I va parlar clar, sempre, en plena dictadura i després. Lula el va intentar fer ministre i ell va respondre: 'jo faig política, no sóc polític'.
La seua vida privada va ser molt complicada i la seua lamentable afició a la beguda l'ha dut a la mort abans del que tocava. Però la glòria del seu comportament polític i el seu geni futbolístic ningú no la podrà discutir. Obrigado doctor.
En el partit del Corinthias d'avui jugadors, cos tècnic i aficionats han recordat la memòria de Socrates alçant tots el puny. Una imatge insòlita en un camp de futbol precisament el dia en el qual guanyava el títol de la lliga brasilera.
Tantes i tantes vegades, a més, va donar la cara eixint al camp amb samarretes reivindicant la democràcia, o els presos de consciència o els drets de les classes populars. I va parlar clar, sempre, en plena dictadura i després. Lula el va intentar fer ministre i ell va respondre: 'jo faig política, no sóc polític'.
La seua vida privada va ser molt complicada i la seua lamentable afició a la beguda l'ha dut a la mort abans del que tocava. Però la glòria del seu comportament polític i el seu geni futbolístic ningú no la podrà discutir. Obrigado doctor.
En el partit del Corinthias d'avui jugadors, cos tècnic i aficionats han recordat la memòria de Socrates alçant tots el puny. Una imatge insòlita en un camp de futbol precisament el dia en el qual guanyava el títol de la lliga brasilera.
