La polèmica naix arran d'aquesta entrada de Pere Calonge. En el darrer número de la revista Lletres Valencianes, l'Àrea de PolÃtica LingüÃstica supervisa la publicació, tasca que no havia dut mai a terme fins aleshores. En aquest número on hi ha supervisió, es detecta la caiguda generalitzada de l'increment -e (serveix/servix, decideix/decidix) en els incoatius. Sobre aquesta qüestió, recomane la lectura de les planes 272 i 273 de la Gramà tica Valenciana d'Abelard Saragossà .
 Imposició d'un model de llengua i censura, amb les neuròtiques i miserables obsessions habituals dels acadèmics, Calonge dixit. Els comentaris al debat que aleshores s'enceta els podeu llegir acÃ. Per casualitats de la vida, justament eixos dies un amic lleidatà respon per escrit les preguntes d'una publicació d'aquell paÃs i quina és la seua sorpresa quan veu que han orientalitzat les contestacions. Supose que a tot estirar la cosa
no ha anat més enllà d'un seva per seua o un treure per traure. Per què el corrector de la revista canvia formes correctes? Li abelleix i prou; creu que no són adients per a un text formal; el llibre d'estil obliga a emprar uns mots concrets? Qui sap quina és la causa... Com diu Calonge, des d'un criteri exclusivament lingüÃstic, són canvis de poca entitat:  la frase, serveix per a un text com per a l'altre.
Ara bé, hi ha una diferència evident: al PaÃs Valencià  se censuren mots i expressions, com ha denunciat en no sé quantes ocasions Miquel Boronat. A Catalunya, a tot estirar -començant pel president de la Secció Filològica de l'IEC, amb aquell famós article- es pensen que hi ha un model de llengua -el seu, és clar- que és el bo. Es podria intentar justificar la supervisió valenciana: s'ha decidit prioritzar l'ús dels demostratius simples, els incoatius amb -ix, lèxic (servici, mitat, etc..  Tots sabem, però, que darrere hi ha l'intent del PP de fomentar al mà xim les diferències amb el model escrit de Catalunya, com també és veritat, que eixe model de llengua, acostat a la forma de parlar de la majoria dels valencians, a més de perfectament và lid i correcte, és molt probablement l'evolució lògica que s'haguera produït arran de l'acord del 32.
A mi, personalment, eixe padrão no m'acaba de fer el pes. Tal volta si eixe haguera estat el model de la infantesa ara el tindria interioritzat. No amague que poden haver mots -com servici-  connotats negativament i que em recorden un acte de protesta on llançarem al contenidor de reciclatge la revista de l'Institut Valencià de la Joventut, en mans d'Unió Valenciana durant la legislatura del 95-99, publicació en què aleshores s'emprava l'ortografia secessionista. Quina fou la meua sorpresa quan en aquells anys universitaris un professor explicava que servici era un mot correcte i que apareixia als diccionaris.... Quina ha estat la meua sorpresa al llegir-lo de forma ocasional a Diari de Balears i no associar-lo al conflicte valencià .
La qüestió sobre el model de llengua em fa molt sovint reflexionar. Pense que és un suicidi allunyar-nos massa del model català perquè no ens condueix enlloc, però a la vegada pense que cal valencianitzar la llengua. Supose que és incomprensible que m'estime hui, juÃ, dènou però no servici o mitat. Crec que els pronoms reforçats han de ser els habituals en la llengua culta, però que en la situació valenciana, a l'hora d'extendre la llengua a tothom, caldria despenalitzar els simples. Hui un amic d'Alacant em deia que una professora li comptabilitza com a falta l'ús d'este, esta... No és la primera vegada que sent aquesta història i si us sóc sincer em resulta difÃcil de creure, com també he escoltat el mateix, però a l'inrevés -la persecució a l'escola dels reforçats. Eixe amic, llançà als morros de la professora el dictamen de l'AVL del 25 de març del 2002 on es feia referècnia a este, esta..
Fóra estúpid negar que ara s'està imposant un model de llengua -amb el qual no m'acabe de sentir identificat-, molt sovint mitjançant la censura i la coacció, però també em sembla evident que el meu model de llengua, el que utilitze de forma habitual, és també fruit d'una imposició durant els anys escolars. Â
el debat no és si Calonge "viu d'estar a la contra" o "de crear polèmica" o si tu o jo som amics d'ell -ja dic que en la vida l'he vist. La qüestió és una altra. Com hem de valorar que en una publicació es decidisca que els articles que publiquen els col·laboradors han de seguir unes normes concretes? És censura o s'aplica un hipotètic llibre d'estil ? En els fons, qualsevol llibre d'estil suposa descartar unes opcions per un altres. Ara bé, com que tots sabem què fa la Generalitat governada pel PP, hi ha una intencionalitat clara i evident.
És de tots ben sabut, qui paga, mana i si no t'agrada no el compres (crec que lletres és gratuïta) o ni la mires...
Però ja estic fart, molt fart, de persones que sempre ho veuen tot negre, que s'entesten en viure en la histèria total. Que tot és una inmensa conspiració en contra de nosaltres, entenent nosaltres com els valencians. Pessimisme, pessimisme, o pessimisme. Aixà no es construeix (o construix) res.
I és que, francament, me la sua molt si hi ha "censura", llibre d'estil, o correccions amb el Salt.
La pregunta és: És efectiva la revista lletres valencianes? Serveix per a alguna cosa? O és per a que alguns tinguen la seua joguina i prou? Recorde que l'esmentat Calonge, també hi col·labora (o col·laborava) en aquesta revista. Ara ja no ho farà més?, deixarà de col·laborar? El quatre duros de sobresou els haurà de treure d'altre lloc?
Sempre s'agraeix que la gent signe els seus escrits, perquè no me pareix massa correcte que mentres uns s'identifiquen i donen la cara, uns altres, que a més parlen de terceres persones, es mantenen en l'anonimat. A més, pense que no té cap sentit que a l'hora de valorar una denúncia, tinga més importà ncia la persona que la fa pública que el fet que es critica. Supose que la revista tindrà la mateixa efectivitat -molta, poca o gens- s'escriga amb la normativa del valencià abreujat -model Salt- que amb la gramà tica de l´IIFV del 95. Com vaig dir en el comentari anterior, la substà ncia del debat és una altra.Â
Ah, en una cosa sà que tens raó: Calonge va clar la pota en el tema aquell de la separació a l'Abacus dels autors catalans i valencians -dins la secció de narrativa-  Després Cucarella va muntar aquella campanyeta en què va implicar l'AELC i el ridÃcul fou que ni t´ho explique. En això et done la raó: de vegades hi ha massa histèria i cacera de bruixes destrellatades.
Nota. A molts altres també li la "poden suar" els teus comentaris. Això no són formes.
Tens raó. Però si no vols aportacions anònimes, només has de desactivar aquesta opció. Si no ho fas, m'acull al meu dret de romandre en l'anonimat (que no ho és, ja que per la meua ip es pot saber, fins i tot, on visc)
De totes maneres no veig que donar la cara siga dir que em dic pepet i el meu correu siga pepet@hotmail.com per dir alguna cosa (el nom i el correu son ficticis, com molts dels veiem als comentaris dels bolgs en general)
Tornant al tema, dius que "no té cap sentit que a l'hora de valorar una denúncia, tinga més importà ncia la persona que la fa pública que el fet que es critica". Crec que un cec no pot criticar el color de la pintura de les parets.
Al paÃs valencià , on cada intel·lectual és un filòleg i cada polÃtic un constructor (o és a l'inrevés: cada filoleg un intel·lectual i cada constructor un polÃtc), els que es defineixen com preocupats per la llengua, solen fer bandera de coses, francament, puerils. I torne a dir, el seu estat natural és estar enfurismats.
Nota: si veus que aquesta entrada, les anteriors, o alguna altra se la pot "suar", a altres, a tu o, a qui siga, la pots esborrar, que tens dret i potestat.
Els blocs de Vilaweb no permeten saber el nombre de persones que visiten cada bità cola com tampoc  conéixer les ip -ara podràs dormir tranquil, per si et pensaves que anà vem a presentar-nos en ta casa a donar-te quatre galtades -:)
Cadascú és lliure de signar o no els comentaris que escriu,  però torne a insistir en el mateix:  no me pareix molt ètic opinar sobre una persona des de l'anonimat. Covardia? Falta de maduresa? Por?
Jo no sé si cada intel·lectual és un filòleg i deixe la qüestió acÃ, però no me pareix "pueril" que en una revista de la Generalitat se censure i s'impose un model de llengua -ja vaig comentar que qualsevol model de llengua o llibre d'estil suposa triar unes formes i desestimar unes altres. A tu, però, la censura i la imposició no t'importen tant com algunes persones en particular. Una altra qüestió, és que tots aquells que estan en contra de l'Acadèmia -llig la frase genial de Calonge, com la patètica entrada posterior de Cucarella- aprofiten que passa aigua per la séquia i reguen l'hortet. La culpa, ja se sap, després és del seguidor.