És un d'aquells díes grisos, de malestar, tristots. Va ser ahir dissabte, tres de desembre. I tot d'una fent allò que se'n diu 'zapping' a la televisió, aterro a BTV i ... sorpresa ! Emeten la pel.lícula French Can Can de Jean Renoir (1955). El color gris va canviar per encanteri en color vermell, el malestar en bones sintoníes i la tristor en emocions i rialles.
Jean Gabin, Françoise Arnoul, Maria Felix, un cameo de na Edith Pîaf i Patachou ! I un final apoteòsic, increïble. Més de 6 minuts d'un frenètic can-can. Jean Renoir va retre un bellíssim homenatge al seu pare pintor.
I recordo dues paraules apreses: Esbatanar: Obrir de bat a bat. La pel.lícula de'n Jean Renoir va obrir de bat a bat totes les meves emocions i finestres tancades.
I una altra paraula, llegida en un comentari del video : Epoustouflant. Una paraula en llengua francesa que descriu exactament aquests minuts bojos del final de la pel.lícula.
Us recomano de fer un 'click' en aquest video ........
