Diu el titular del Levante-EMV que «la AVL seduce al secesionismo» perquè el nou president, Ramon Ferrer, ha anunciat que prioritza la col·laboració entre l’acadèmia valenciana i les organitzacions secessionistes Lo Rat Penat i la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV). Fet i fet, els presidents de totes dues “institucions” acudiren a la seua presa de posessió.
Però de seducció res de res: en realitat és la lògica confluència entre el vell secessionisme bàrbar i el més nou secessionisme il·lustrat. Al capdavall persegueixen el mateix objectiu, tot i que amb estratègies distintes: diferenciar-se del català, els uns negant la unitat a priori (Lo Rat i la RACV), l'altra emfasitzant i promovent la màxima diferenciació (AVL). En conseqüència –mateix objectiu, mateixa conseqüència–, escindir-se del conjunt de la llengua catalana. És, com dic, la conseqüent confluència d'interessos d’unes "institucions" al servei de l’espanyolisme. No devem oblidar l’adscripció ideològica d’ambdues organitzacions “culturals” del secessionisme bàrbar, en el cas de Lo Rat Penat traint i tot els seus propis orígens i la seua història. Han actuat al servei de l’espanyolisme més antivalencià contra la dignificació i la recuperació del nostre català, han estat cau i trinxera de la ultradreta local, allò que en déiem el “búnker barraqueta”. L’AVL és l’invent d’Eduardo Zaplana, que sabia, per pròpia i coherent convicció, que pagant sant Pere canta i, si cal, elabora milanta gramàtiques per encàrrec. És per això que la contribució a la «pau lingüística» està tan ben retribuïda. A la fi, doncs, secessionisme heavy i secessionisme light arriben, finalment, a rams de beneir amb la presidència de Ramon Ferrer. Val a dir que a l’acte de presa de posessió del nou president de l’AVL hi havia Juan Soto del PSOE i Enric Morera de Compromís.
Anònim |
dissabte, 3 de desembre de 2011 | 11:30h
Dos no es barallen si un no vol i no cal anar més lluny només cal mirar a l'altre cantó penínsular de Portugal i Galicia
Alguna o encara més reponsabilitat tenen amb aquest assumpte els unionistes, centralitzadors uniformes i jacobians que són els que més han afavorit el secessionisme actual i sense la provocació de uns contra els altres.
Des dels unionistes de la Unió Sovètica fins els de la gran Xina amb Mao Tstung, on amb embassaments i embassaments gegantins que al seu costat els nostres semblen de fireta ens guanya la Xina comunista i a aixugar el mar de Aral els soviètics i amb el capital sembla que no tardaràn de passar al davant de Occident.
Per què al igual que hi ha capitalistes de formació com els del Barça, hi ha els capitalistes de convicció que com els del Real Madrid, que ho són per ser de l'equip la capital i viuen de l'espoli general comunitari.
El capitalisme només és un instrument al servei de la humanitat i com tota eina depenen de l'ús que s'en fa.
I Només cal constatar que la voragine esdevingut dels sistemes comunistes, que és podria resumir en un capitalisme centralitzat i uniforme des de la capitalitat de l'Estat i en contra de la diversitat, ha estat molt pitjor i dolent alhora de garantir la seva supervivència.
Anònim |
dissabte, 3 de desembre de 2011 | 12:19h
Els Països Catalans com aital denominació provinent des de el que alguns anomenen la Catalunya estricta contra el respecte a les pròpies dels valencians i per tant com anti-valencians, sempre seran derrotats al País Valencià.
I si alguna vegada triomfaren al País Valencià serà per què ja no n'hi haurà res que salvar al País Valencià i per tant ja no incomoden els valencians.
Anònim |
dissabte, 3 de desembre de 2011 | 11:53h
Tant la independència com el secessionisme és veu afavorit per una manca de flexibilitat i un excés de voluntat esclussiva i escluient de uns contra els altres.
I un altra qüestió molt diferent és l'ús politic derivat que després puga fer.
Al igual que el sistema tribal de Àfrica diuen que es molt solidari, escomençen a repartir, repartir i repartir, fins que ja resten tots iguals de pobres i no els resta per a repartir i acaben morint de gana.
Mentre altres sistemes semblen amb més capacitat de crear més riquesa i diversificada i poden repartir algo d'aquesta riquesa.
Mentre els que només incentiven la pobresa i el capitalisme uniforme respecte a la capitalitat de un Estat semblen repartir només més pobresa encara.
I això dut en la voragina actual des del comunisme xines fins a certa liberalització pot ser complicat.
I el Castrista que podia semblar més solvent des del punt de vista sostenible, sembla que escomençen a renegar.
Alguna o encara més reponsabilitat tenen amb aquest assumpte els unionistes, centralitzadors uniformes i jacobians que són els que més han afavorit el secessionisme actual i sense la provocació de uns contra els altres.
Des dels unionistes de la Unió Sovètica fins els de la gran Xina amb Mao Tstung, on amb embassaments i embassaments gegantins que al seu costat els nostres semblen de fireta ens guanya la Xina comunista i a aixugar el mar de Aral els soviètics i amb el capital sembla que no tardaràn de passar al davant de Occident.
Per què al igual que hi ha capitalistes de formació com els del Barça, hi ha els capitalistes de convicció que com els del Real Madrid, que ho són per ser de l'equip la capital i viuen de l'espoli general comunitari.
El capitalisme només és un instrument al servei de la humanitat i com tota eina depenen de l'ús que s'en fa.
I Només cal constatar que la voragine esdevingut dels sistemes comunistes, que és podria resumir en un capitalisme centralitzat i uniforme des de la capitalitat de l'Estat i en contra de la diversitat, ha estat molt pitjor i dolent alhora de garantir la seva supervivència.
I si alguna vegada triomfaren al País Valencià serà per què ja no n'hi haurà res que salvar al País Valencià i per tant ja no incomoden els valencians.
I un altra qüestió molt diferent és l'ús politic derivat que després puga fer.
Mentre altres sistemes semblen amb més capacitat de crear més riquesa i diversificada i poden repartir algo d'aquesta riquesa.
Mentre els que només incentiven la pobresa i el capitalisme uniforme respecte a la capitalitat de un Estat semblen repartir només més pobresa encara.
I això dut en la voragina actual des del comunisme xines fins a certa liberalització pot ser complicat.
I el Castrista que podia semblar més solvent des del punt de vista sostenible, sembla que escomençen a renegar.