empordaaccio |
divendres, 2 de desembre de 2011 | 15:27h
La censura vestida de fada
Escrivia Salvador Cot en aquest mateix diari que els periodistes d'El País no sabien avenir-se quan Núria de Gispert els va sortir vestida de fada per deixar-se retratar en la sessió fotogràfica que l’ha immortalitzat com una de les vergonyes més grans d’un màxim representant polític de Catalunya. L’infantilisme de la presidenta del Parlament quedava per a la posteritat.
De fet, la fotografia era premonitòria perquè els infants consentits (aquells a qui tot els ha vingut regalat sense cap esforç) tenen les reaccions pròpies de la seva edat. Quan algú els porta la contrària reaccionen capriciosament i es creuen els amos de tot plegat. La presidenta del Parlament és un cas d’aquests i per això ara s’enfada quan els diputats de SI diuen que “Espanya ens roba”. La senyora de Gispert troba que això no fa bonic en un Parlament que ella voldria ple de fades i barrufets. Llavors la seva vareta és converteix, per art de màgia, en el martell censor de diputats independentistes. A ella poc l’importa posar-se al costat d’aquells diputats de Ciutadans i del PP que han arribat a qualificar de nazis a tots els catalans que defensem la plenitud de la llengua catalana a les nostres escoles. La presidenta l’únic que vol es que tots els diputats ballin i cantin allò de “el coro de la patata és particular…”.
Tindrà feina la senyora De Gispert si creu que amb la seva reacció totalitària acabarà amb el debat de la independència de Catalunya en el Parlament català que, pel que es veu, ha deixat de ser de “fireta” per esdevenir casernari. La fada sembla que vol ser “generala”. Sap el que fa? Hauria de saber que tenir aquesta cambra que ella creu governar com li plau ha costat l’esforç i la vida de molts catalans, i entre ells bastants que eren independentistes i estaven convençuts que, en efecte, “Espanya ens roba”. Si creu que per mantenir el seu pati particular endreçat silenciarà la veu de la llibertat de Catalunya ja s’hi pot començar a posar fulles. Ni tots els poders de la seva vareta màgica ens faran callar.
De totes formes, el més trist de tot plegat és veure com el partit del govern que sempre s’omple la boca de democràcia i del dret a decidir dels catalans ha estat incapaç d’aixecar la veu per desautoritzar la censura. Recordem només que cap president de les Corts espanyoles mai va prohibir en el seu dia fer servir aquesta o aquella expressió als diputats d’Herri Batasuna quan aquests feien discursos autènticament incendiaris de cara als espanyols. Gràcies a Núria de Gispert, José Bono serà encara un demòcrata de pedra picada. D’això se’n diu degradar Catalunya. Senyora presidenta: posi’s la vareta al cap i facis desaparèixer.
Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció.
(Article publicat a Opinió Nacional.com)
De fet, la fotografia era premonitòria perquè els infants consentits (aquells a qui tot els ha vingut regalat sense cap esforç) tenen les reaccions pròpies de la seva edat. Quan algú els porta la contrària reaccionen capriciosament i es creuen els amos de tot plegat. La presidenta del Parlament és un cas d’aquests i per això ara s’enfada quan els diputats de SI diuen que “Espanya ens roba”. La senyora de Gispert troba que això no fa bonic en un Parlament que ella voldria ple de fades i barrufets. Llavors la seva vareta és converteix, per art de màgia, en el martell censor de diputats independentistes. A ella poc l’importa posar-se al costat d’aquells diputats de Ciutadans i del PP que han arribat a qualificar de nazis a tots els catalans que defensem la plenitud de la llengua catalana a les nostres escoles. La presidenta l’únic que vol es que tots els diputats ballin i cantin allò de “el coro de la patata és particular…”.
Tindrà feina la senyora De Gispert si creu que amb la seva reacció totalitària acabarà amb el debat de la independència de Catalunya en el Parlament català que, pel que es veu, ha deixat de ser de “fireta” per esdevenir casernari. La fada sembla que vol ser “generala”. Sap el que fa? Hauria de saber que tenir aquesta cambra que ella creu governar com li plau ha costat l’esforç i la vida de molts catalans, i entre ells bastants que eren independentistes i estaven convençuts que, en efecte, “Espanya ens roba”. Si creu que per mantenir el seu pati particular endreçat silenciarà la veu de la llibertat de Catalunya ja s’hi pot començar a posar fulles. Ni tots els poders de la seva vareta màgica ens faran callar.
De totes formes, el més trist de tot plegat és veure com el partit del govern que sempre s’omple la boca de democràcia i del dret a decidir dels catalans ha estat incapaç d’aixecar la veu per desautoritzar la censura. Recordem només que cap president de les Corts espanyoles mai va prohibir en el seu dia fer servir aquesta o aquella expressió als diputats d’Herri Batasuna quan aquests feien discursos autènticament incendiaris de cara als espanyols. Gràcies a Núria de Gispert, José Bono serà encara un demòcrata de pedra picada. D’això se’n diu degradar Catalunya. Senyora presidenta: posi’s la vareta al cap i facis desaparèixer.
Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció.
(Article publicat a Opinió Nacional.com)
Salvador Molins, BIC-CA-SI-BxI