Arribar dijous al vespre a Zeventen és trobar-se Europa en moviment. Literalment. A l'aeroport de Brusseŀles els vespres solen ser moguts per la quantitat de gent que torna cap a les seues ciutats després d'alguna gestió davant la immensa maquinà ria europea. Però dijous la fugida pren proporcions dantesques. Qui pot s'ho organitza per a no esperar fins divendres al migdia per a tornar a casa. I la conseqüència és que l'ampli espai d'accés al control de viatgers es queda menut i els qui esperen omplen fins i tot la llarga cinta mecà nica que els hi porta. Caminar entre ells es divertit si t'agrada jugar a imaginar qui són: és un festival de llengües, maneres, estils i modos que no et deixa impassible.
Clar que a ells maleïda la grà cia que els fa l'espera i veure't passar a tu per l'altra meitat buida del passadÃs, en la direcció clarament minorità ria
PS: l'una la de Mr CHAUVIN, l'altra la de Her STEFAN ZWEIG