rpala |
divendres, 2 de desembre de 2011 | 11:10h
Manllevem un tweet del professor de Periodisme de la UPF i president d'Òmnium Cultural de Badalona, Marcel Mauri, per titular un apunt sobre l'entrevista que la directora de TV3, Mònica Terribas, va realitzar ahir al President de la Generalitat, Artur Mas (en aquest enllaç la podeu veure online). "És periodisme, estúpids!", sentenciava Mauri. Ho feia en el moment en què molts televidents expressaven a traves de les xarxes socials la seva sorpresa davant de l'actitud "mossegadora" de Terribas durant l'entrevista. "Es nota que està ressentida", "Està nerviosa", "Està prenent partit", "s'està implicant i no està sent objectiva"... És normal que hi hagi qui pensi aquesta mena de coses: en aquest "país de pandereta" –que diria el President– no estem acostumats al periodisme que no regala les entrevistes i fa sempre les preguntes que calen i quan calen. Ahir, Terribas va fer-li a Mas una entrevista més pròpia del món anglosaxó que no pas del nostre periodisme mesell, acomodoatici i donat al "hi-hi-ha-ha". TV3 es posava, en aquesta ocasió, al nivell de les grans televisions d'Europa i demostrava, en un moment en què se l'està posant en qüestió, la vigència del seu model. [Més]
Però l'entrevista de Terribas a Artur Mas va ser més que una lliçó de periodisme: va ser un punt d'inflexió a nivell polític que només amb el temps podrem valorar. Just acabada l'entrevista, alguns dels opinadors i tertulians més afins al Govern s'esmeraven a dir via Twitter que Mas havia "sortit reforçat" i era "més President". Com si el que haguessim vist hagués estat un debat electoral, i no una entrevista. Terribas va limitar-se a fer la seva feina, atacant els punts febles del discurs de l'entrevistat per obligar-lo a argumentar les seves raons davant d'una audiència de 646.000 espectadors (20,5% de share) que fins ara probablement tenia una percepció ben diferent del seu President. I quines són, les claus d'aquest argumentari? Poques i desdibuixades. Queda lluny l'èpica i la il·lusió triomfadora del primer Artur Mas, investit fa menys d'un any a redòs de les grans mobilitzacions pel dret a decidir. La promesa 'Transició nacional' segueix sent quelcom difús i indefinit, que sembla que fa por d'abordar. Inevitablement, totes les respostes del President acabaven al mateix punt: retallada inevitable ("no hi ha alternativa") i pacte amb el PP (fins i tot va arribar a dir que Rajoy podria sumar-se a l'anomenat 'pacte fiscal'). "Una masia a Europa o masovers al servei d'Espanya"? La pregunta més bona de la nit va quedar sense la resposta d'un Mas que, cal dir-ho, va aguantar el tipus. Un altre polític hauria quedat molt més trinxat.
L'únic dubte que tinc és sobre el tema de TV3. Havia de tocar Mònica Terribas la qüestió de la retallada a la tele, o ho hauria d'haver obviat? La resposta és difícil i no la tinc pas clara. A la Facultat t'ensenyen que, teòricament, el mitjà mai ha de ser notícia. Però... On i quan el President s'havia d'explicar sobre una qüestió tan cabdal com els mitjans públics catalans, sinó era en aquell moment i en aquell plató? Hagués estat millor que s'hagués explicat en una entrevista de Josep Cuní a 8TV? He de dir que segueixo sense tenir-ho clar. Perquè probablement, i ara parlo des d'un punt de vista estratègic, Terribas hauria sortit encara més reforçada políticament si hagués obviat el tema. En tot cas, la periodista va arrencar de Mas una triple negativa: fins a tres cops –com l'apòstol Pere– va negar el President haver pactat la reforma de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) amb el PP. Tindrem ocasió de veure durant els pròxims mesos si Mas, a diferència de Pere, era sincer de debó.
Encabat de l'entrevista, molts piuladors –favorables o crítics a Mònica Terribas– s'afanyaven a firmar la seva sentència al capdavant de TV3. "Cant del cigne", "final brillant"... No ens precipitessim. Anem amb compte amb liquidar-la abans d'hora. D'aquesta entrevista, Mònica Terribas n'ha sortit reforçada, per no dir blindada. Ara, qualsevol gest contra ella serà interpretat més que mai en clau política. Seguir o no seguir al capdavant de la tele estarà, senzillament, a les seves mans. Ahir, per una vegada, va guanyar el periodisme i va perdre molts punts la tropa habitual que es dedica a fer la cort del Govern de torn de tertúlia en tertúlia. El seu espès silenci –o el seu ressentiment insà– són avui més evidents que mai. També és més explícita la seva manca de professionalitat, quan no directament la seva mediocritud i incompetència.
molt bona reflexió i completament d'acord que un i altra van sortir-ne reforçat. Tant de bo CiU i vegi l'aspecte positiu cap al discurs de Mas i no en vulguin fer "vendetta", demostraríem que anem madurant en la divisió de poders... argument aplicable, a la resta d eforces.
I respecte a la pregunta sobre la CCMA, l'havia de fer per nassos, per la responsabilitat que té davant dels seus treballadors i el projecte... en tot cas no hauria d'haver fet l'entrevista, però un cop a l'arena, no podia marxar sense fer-la.
Com sempre un plaer llegir-te!
(comentarisme ensabonador :-)
Oriol
Estic totalment d'acord a la definició que dones al periodisme i a la descripció de l'entrevista de Terribas a Mas. I això que de periodista en tinc ben poc, però m'ha semblat ben lògic i en alguns punts, evident.
Voldria fer un apunt sobre el dubte que comentes de si tocava o no tocava preguntar sobre les retallades de la Corporació CCMA. Ahir, en finalitzar l'entrevista, el conseller Lluís Recoder va comentar que "no tocava, senyora Terribas". Em va donar la sensació que davant la mandra de pensar si tocava o no tocava, alguns convergents preferien dir que no tocava i quedar-se tan amples; sempre escombrant cap a casa. Jo li vaig respondre ( http://twitter.com/#!/gerardbajona/status/142368230227443713 ) acatant que sí que tocava, precisament en l'espai de temps que es van tractar les retallades.
Si som meticulosos, la CCMA és una eina de país, un servei públic i, per tant, no hauria de quedar exclós d'una entrevista només pel fet que aquesta sigui duta a terme per la mateixa CCMA. Vaig reblar que el fet que no es preguntés aquest assumpte fins al final era tot un detall, una "cortesia de TVC", doncs hauria estat molt més punyent en els moments de més audiència, que coincideix sempre en els horaris més assequibles per a una majoria.
El conseller Recoder ha borrat la seva piulada.
M'agradaria saber la seva opinió després de la meva aportació.
Salut!