
dijous 1 de desembre de 2011
Ens neguem a creure que qui mana és el gran capital de tota la vida.
Hi ha països que estan avui en guerra pels interessos de grans empreses, poblacions senceres amenaçades pels interessos de companyies que volen fer un embassament, o dos, estats que escampen la teocràcia i l'esclavisme amb el beneplàcit del món capitalista que va xuclant el seu petroli.
Semblen guions de pel·lícula de ciència ficció però són perfectament coneguts. Surten cada dia a les notícies.
El gran capital espanyol, per exemple, al crit de democràcia, llibertat i progrés es va carregant tot allò que li fa nosa sense que sembli especialment notori. S'han carregat les caixes i la banca valenciana i s'han repartit els beneficis.
Sembla impossible que es vulguin carregar TV3 per afavorir el Grup Godó.
Impossible? No crec.
El Sr. Conde de Godó és un conegut pilota monàrquic, segons que hem sabut, bon un també el monarca, però si no són ells, segur que hi ha d'altres grups que estan interessats en la compra de TV3 i de pas s'acabaran comprant les autopistes, el blat, la llet, el corredor del Mediterrani, les terminals de càrrega i l'oli de les Garrigues.
No tinc cap dubte que tota aquesta gentussa forma part d'una gran família i es coneixen tots.
El govern retalla la sanitat i nosaltres organitzem maratons per recollir diners per la sanitat.
Nosaltres seguim parlant de fracàs escolar, d'inadaptats, de l'augment de pobres de solemnitat, de bancs d'aliments i de carxofes en vinagre.
Potser és això la poesia. No sé.





coach outlet online
louis vuitton uk
coach outlet online
Per què com hi són els capitalistes de formació com els del Barça i com els del Real Madrid hi són els capitalistes per què ho són de l'equip de la capital i viuen de l'espoli general comunitari.
Tos són una gran família, estàs-te segur. (els capitalistes vull dir)
Només constatar que la voragine esdevingut dels sistemes comunistes, que és podria resumir en un capitalisme centralitzat, des de la capitalitat de l'Estat, ha estat molt pitjor i dolent alhora de garantir la seva supervivència.
Noruega no et pensis que m'acaba d'agradar molt. Deu fer un fred de mil dimonis.
Alguna cosa caldrà trobar, això sí.