carme.laura |
divendres, 2 de desembre de 2011 | 09:20h
És una evidència que la mesa del Parlament no afina en lèxic. Ho demostrà ahir a la sessió plenària quan no només censurà sinó que prohibí l'ús de les paraules "robar" i "espoliar"si de robar s'acusa el Govern espanyol.
"Robar" és paraula censurable, malsonant ?... No forma part del vocabulari sociopolític català el concepte "espoli fiscal"?... Un misteri.
"Espoliar" segons el savi filòleg Coromines significa "saquejar, robar"; el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans defineix "espoliar" com "desposseir algú d'allò que li pertany" i "robar" com "desposseir algú de les coses que li pertanyen indegudament, amb violència, amb engany, d'amagat". L'espoli fiscal és o no un robatori, ja que desposseeix la Generalitat i els catalans de diners que li pertanyen?. Sofreix Catalunya espoli fiscal o no?, evidentment sí, el pateix. On és el problema, doncs?, en qui i com es diuen les paraules, en la manera de senyalar-ne el subjecte?, si la raó de la censura d'uns mots és atribuir de manera ampla l'espoli fiscal a Espanya o a l'Estat espanyol, cal censurar-ne la manera i demanar al diputat o diputada que assenyali clarament l'autor del robatori o espoli.
On és el problema?. Per què no es pot dir al Parlament el que als voltants de l'any 1190 escoltaven els pietosos pagesos a l'església d'Organyà quan el capellà llegia aquell fragment de l'homilia que diu " e rauben lo castel e la maisó?" ?.
Mantinguem la calma i no fem el ridícul, que Nadal és a la cantonada. I l'espoli fiscal "si muove"...
Ah! i esperem que el diputat López Tena s'excusi públicament per haver titllat de "mamarratxa" la Presidenta del Parlament i "aquesta cosa" la Mesa. Un polític ha d'ésser també exemplar en el respecte a les persones i a les Institucions. Aquesta mena de praxi política "friqui"deixa en ridícul qui la practica, empobreix les seves idees i fa mal a la seriositat dels objectius.
Mantinguem la calma i no fem el ridícul, que Nadal és a la cantonada. I l'espoli fiscal "si muove"...
Ah! i esperem que el diputat López Tena s'excusi públicament per haver titllat de "mamarratxa" la Presidenta del Parlament i "aquesta cosa" la Mesa. Un polític ha d'ésser també exemplar en el respecte a les persones i a les Institucions. Aquesta mena de praxi política "friqui"deixa en ridícul qui la practica, empobreix les seves idees i fa mal a la seriositat dels objectius.
Atentament
Ni una menció a la Presidenta del Parlament, seguidora-col.laboradora de les indicacions del diputat españolísimo Jordi Cañas de CiU-dadanos i encobridora de que EspaÑa ENS ROBA.
En opinio meva l'anteriot definició li va a la senyora Gispert com l'anell al dit (o com la vareta a la FGada).
De que s'ha d'excusar en Lopez-Tena si l'ha clavada?. O es que els diputats estan exents de que se'ls digui les coses pel seu nom?
I estirant més la corda, els friquis no poden tenir representació parlamentaria en un parlament on la seva presidenta surt als papers de diari disfressada de fada fadrina? Qui és el/la friqui? Qui és el censurat, i el censurador? El capellà d'Organyà, què possava noms i cognoms als lladres?
Lo dit ahir: per segons qui, el Parlament de Catalunya no mereix una presidència tan poc respectuosa amb els electors. És una falta de respecte vers la democràcia parlamentaria.
Atentament