carme.laura |
dijous, 1 de desembre de 2011 | 09:04h
20 de gener de l'any 1401. Ciutat de Barcelona.
Deu anys es complien de la destrucció del Call, anys de violència i saqueig. La ciutat sofrí una profunda crisi, el poble sospitava que hi havia malversació de fons públics, els sous dels funcionaris es reduïren. El malestar creixia, el descontent es generalitzava. Barcelona era afeblida però tregué força de la tasca dels mercaders i l'esperit emprenedor dels mestres dels oficis, la Mediterrània fou l'espai de la represa econòmica.
Des de finals del segle XII es desenvolupà a la Corona catalano-aragonesa l'activitat bancària, els jueus l'exercien a ciutat i al món rural ho feien els monestirs; circulava gran quantitat de moneda, de diferents tipus i països que confonien inversors l comerciants i van fer necessària l'aparició dels canviadors o barataires que paraven al bell mig del carrer Freneria una taula petita, una banca, amb balances i els llibres de comptes.
A finals del segle XIV circulaven a Barcelona més de 50 tipus de monedes encunyades i nominals, el que mogué el Consell de Cent a ordenar que als canvis hi hagués dos perits moneders que contrastessin el valor de les monedes. Els canviadors, jueus tots ells, instal·laren la seva banca, la petita taula baixa, al carrer dels Canvis Vells, cobrant com a guany de la seva activitat una vintena part de la suma total de monedes que el client canviava. Les transaccions no es lliuraren del frau, fins a tal punt que quan el Consell se n'adonava els trencava la banca, era "la bancarrota". Al carrer dels Canvis Vells eren les "banques honestes" i al dels Canvis Nous, les que havien comès frau.
Els mercaders, artesans i burgesia dipositaven els seus diners als "bancs privats"però les moltes fallides a finals del segle XIV i la suspita generalitzada que els propietaris dels bancs usaven els diners dipositats en operacions de risc que n'impedien la devolució van fer crèixer el descrèdit i la desconfiança vers aquells, abonada pel fet que la monarquia posà el crèdit de la Corona a la banca estrangera. Fou llavors que l'Ajuntament creà la Taula de Canvis i Comuns Dipòsits de Barcelona , per obra de Guillem Ramon Colom I Miquel Roura al mateix carrer dels Canvis Vells, convertint-se en garant de la custòdia dels diners que hi eren dipositats.
La Taula de Canvi de Barcelona, antecedent dels bancs públics, es considera el primer Banc públic d'Europa. Ben aviat se'n crearen a València, Mallorca, Aragó, Perpinyà, convertint-se la concentració geogràfica de les Taules a la Corona en un fenòmen sense parangó a Europa.
L'èxit de les Taules catalanes fou gran però acabà quan els Ajuntaments empraren els diners dipositats pels particulars a sufragar la Guerra de Secessió. I el Decret de Nova Planta promulgat per Felip V en suposà el final.
La Taula de Canvi, un testimoni de la vitalitat i modernitat de la nostra història.
Els mercaders, artesans i burgesia dipositaven els seus diners als "bancs privats"però les moltes fallides a finals del segle XIV i la suspita generalitzada que els propietaris dels bancs usaven els diners dipositats en operacions de risc que n'impedien la devolució van fer crèixer el descrèdit i la desconfiança vers aquells, abonada pel fet que la monarquia posà el crèdit de la Corona a la banca estrangera. Fou llavors que l'Ajuntament creà la Taula de Canvis i Comuns Dipòsits de Barcelona , per obra de Guillem Ramon Colom I Miquel Roura al mateix carrer dels Canvis Vells, convertint-se en garant de la custòdia dels diners que hi eren dipositats.
La Taula de Canvi de Barcelona, antecedent dels bancs públics, es considera el primer Banc públic d'Europa. Ben aviat se'n crearen a València, Mallorca, Aragó, Perpinyà, convertint-se la concentració geogràfica de les Taules a la Corona en un fenòmen sense parangó a Europa.
L'èxit de les Taules catalanes fou gran però acabà quan els Ajuntaments empraren els diners dipositats pels particulars a sufragar la Guerra de Secessió. I el Decret de Nova Planta promulgat per Felip V en suposà el final.
La Taula de Canvi, un testimoni de la vitalitat i modernitat de la nostra història.
Perquè, on s'ha vist abans que, en un Parlament, la llibertat d'expressió i d'opinió estigui prohibida?
Prefereixo el parlament de la senyoreta Pepis (una nina de fa una purrada d'anys...). Sortia més barat, i hi havia menys galtes a la presidencia.
Ademés de l'adscripció catòlico-romana, la MH Presidenta té més d'una semblança amb el Generalísimo o amb el Mussolini.
Atentament