Ha arribat al petit aeroport de la nova capital de Birmània, Naypyidaw. La gent espera poques paraules. Només es demanen fets. Alliberament dels 1.900 presoners polítics. Denunciar com es vulneren un día sí i un altre també els drets humans. Llibertat d'expressió. Eleccions democràtiques ..... i tantes coses més.
En un context birmà, els canvis des del mes d'agost són importants. Ja ho he escrit en algún dels meus apunts: veure la fotografia d'Aung San Suu Kyi a la portada dels diaris 'oficials' de Yangon és un fet dificil de creure, i ho vaig veure el mes de setembre d'enguany.
EE.UU. ha declarat el seu boicot al país els anys 1997, 2003, 2007 i 2008. Quins resultats s'esperen de la visita d'avui de Hillary Clinton ? No ho sé. Esperarem. Esperances n'hi han. Continúa l'escepticisme ...
I res millor que aquest acudit del gran Harn Lay, cartoonist, que publica el diari The Irrawaddy. NICE TO MEET YOU ! LET ME HELP YOU THROUGH !
borinotus |
dijous, 1 de desembre de 2011 | 16:52h
Penso que el que volen fer és contrarrestar la creixent influència de la Xina i Rússia. Aquestes dos països aprofiten els boicots occidentals per a fer-se amics dels països bandejats (Corea del Nord, Iran, Birmània,....D'on treu la tecnologia Iran per a fer la bomba atòmica si no de la Xina?). Suposo que arriben a la conclusió que val més contraatacar (diplomaticament).
Sí, d'acord, els EE.UU. no volen perdre influències al sudest asiàtic. Però compte, perque la Xina i Rússia tampoc ho tenen gens clar ! Vietnam, Malaysia, Indonèsia, Cambodia, Singapore,Tailàndia, Birmània, Filipines, Laos, aquests països junts tampoc volen ser trepitjats per el gegant xinès, ni per la Índia, ni per Rússia. No volen ser la ventafocs de cap de les maneres i d'exemples n'hi han un munt al llarg d'aquests últims anys. Per cert, em van informar que Israel és un proveïdor important d'armes de guerra, no ho tinc gaire clar si del govern birmà o de les guerrilles.
