Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
emigdi |
història |
dimecres, 30 de novembre de 2011 | 09:03h
No descobrim la sopa d'all si comentem que el franquisme sociològic segueix vigent a la nostra societat entrat el segle XXI. El dictador va morir al llit el 20 de Novembre de 1975. Ara fa 36 anys, doncs, haurien d'haver passat a la història les llargues vacances del silenci, frase cèlebre de l'intel·lectual catalanista ebrenc Joan Cid i Mulet (Jesús 1907-Ciutat de Mèxic 1982). Però el silenci sobre el règim franquista ha imperat deliberadament en moltes institucions. Aquests dies la polèmica al voltant dels símbols i monuments franquistes ha reviscut a causa de la campanya que han endegat un grup d'experts per treure les restes del generalíssim, cabdill d'Espanya per la gràcia de Déu, del Valle de los Caídos, aquell infame monument construït per a glòria d'un règim criminal, els membres del qual van fer matar fins al seu darrer batec. Com és habitual quan es parla de monuments franquistes sempre surt a relleu el monument a la Batalla de l'Ebre de Tortosa i la seua imponent àliga imperial. És tan trist que el nom de de la ciutat hagi de sortir sempre embolicat de rostre franquista. Alguna responsabilitat i grossa tenen els i les seus/es dirigents actuals i els i les que han tingut responsabilitat de govern durantles darreres tres dècades. Sembla que per quatre vots ben comptats, pretenen mantenir el monument feixista més important d'Europa! Si això és el seu orgull! La caverna periodística pepera i messetària ja ha posat el crit al cel en defensa de la simbologia del monument a la vall dels caiguts madrilenya. A més, han posat la seua maquinària contrària als diners que s'han invertit en la recuperació de la memòria històrica durant els darrers anys. L'ombra de frau econòmica torna a sortir a la palestra, i és un argument més per mantenir Franco i José Antonio en un lloc de privilegi. Tot plegat, em resulta vomitiu. Com lamentable és que el monument franquista continuï presidint l'Ebre. No només l'àliga, tot el monument és franquista i representa els valors d'aquell règim. Repeteixo, per quatre vots ben comptats es continua ofenent el sentiment democràtic, el sentiment català, el sentiment humanitari. I no hi ha dret!!! Els polítics poderosos tortosins han volgut mantenir el silenci i han realitzat, i realitzen, pressions molt grans per oblidar el cas monument. Si la premsa pepera s'ha apoderat del crit No passaran per impedir que es treguin les restes del dictador criminal, sembla que aquest crit també sigui la consigna dels mandataris tortosins. Ens diran que hi ha altres prioritats, que no és el moment, que no remenem coses que fan mal olor. La realitat és que tenen interessos polítics i electorals, i que sembla que els rellisquin la memòria històrica i les víctimes del franquisme. No gaudeixo d'escriure amb aquests termes, preferiria poder fer esment que ja no queden reductes franquistes als Països Catalans. Però no és així, i no ho és, per manca de voluntat de poderosos polítics, per als quals el vot és més important que la memòria, la catalanitat i la raó humana.
