jmsansalvador |
dimarts, 29 de novembre de 2011 | 22:25h
A la seva columna de La Vanguardia, Quim Monzó avui ha carregat fort contra la designació de José Montilla com a senador. Em sembla que és una de les columnes més dures –mala llet positiva!- que li recordo i mira que n’hi arribo a llegir. És la segona cosa que faig cada dia, pocs minuts després de les cinc del matí.
Subscric les paraules de Monzó. Fem-nos-ho mirar: potser sí que això no és res més que una mera comunitat autònoma amb unes institucions d’opereta, però és que la figura de l’ex president que ara s’envia al Senat també es porta l’oli. Si ara, tardor del 2011, amb el currículum actualitzat (ex president de la Generalitat, futur senador i un doble a Polònia –tot s’aprofita, tu!-), Xavier Sala Martín li tornés a fer la famosa entrevista de quan era candidat a la presidència (també publicada a La Vanguardia), no crec que el resultat diferís massa.
Tal com diu la capçalera d’un coblocaire, tenim el que ens mereixem.
josep_blesa |
dimecres, 30 de novembre de 2011 | 01:39h
Que ho fes Lerma, Zaplana, Olivas, Matas, Antich o qualsevol d'aquesta morralla entrava dins dels 'esquemes' previstos per la miop Renaixença del XIX. Encara no s'ha entés que en aquest país les 'invasions' es produeixen des del sud vers el nord? I mira que hi ha exemples històrics que reblen el clau.....però els catalunyesos no aprenen a mirar el propi país amb ulls propis sinó amb els dels ocupants. Tot el que viviu a hores d'ara ho portem sofrint a d'altres llocs intensament i quotidiana fa segle i mig. Benvinguts a l'infern ! PS: (Spanish, of course)
PS: (Spanish, of course)