El govern de la Comunitat Autònoma de Catalunya ha amenaçat el govern d'Espanya que convocarà una consulta popular en cas que no s'avinguin a negociar el Pacte Fiscal.
Pueril, barroer i inútil xantatge —diguem-ho tot— utilitzant com a mètode una consulta que ens remetrà, sense cap mena de dubte, a la tanda de consultes per la independència que va organitzar la societat civil catalana.
Abans que Homs acabés l'anunci de les seves intencions —infantil rabiola en adonar-se que no pinten res a Madrid— jo ja havia decidit el sentit del meu vot.
El Pacte Fiscal és l'enèssim intent de l'autonomisme per cercar l'encaix a Espanya. Però no només això, davant un independentisme que ha crescut especialment amb l'espoli com únic argument, un Pacte Fiscal esdevé una estratègia desmobilitzadora, un intent de reconduir l'independentisme emergent cap a l'autonomisme del "sisplau" i el "perdoni!".
Un Pacte Fiscal no pot ser mai un pas cap a la independència com algú intentarà fer-nos creure. La millora del tracte econòmic suposaria, en qualsevol dels casos, un acomodament de Catalunya dintre d'Espanya.
Però el cas més que possible és que tot això no vagi enlloc, ni amb el valor afegit del suport de CiU a la majoria del PP, que ridículament proposava Duran, ni amb consultes, ni amb danses de la pluja.
L'únic que s'haurà aconseguit serà rebaixar la visualització internacional —i nacional— del llistó de les ambicions nacionals
Als catalans ens seguiran dient que no, però si abans era que no a la independència, ara serà un no a una "millora financera".
Hàbil manera d'intentar desactivar tot l'avenç que la societat civil ha aconseguit els darrers anys.
Per tant ja he decidit el sentit del meu vot, si es realitza la consulta:
votaré NUL.
No vull un Pacte Fiscal. No vull estar millor a Espanya perquè simplement no hi vull estar. I mentrestant? Mentrestant, doncs, com a mínim no em dedicaré a desactivar l'independentisme a base de proposar horitzons encaixistes.
Però ni vull deslegitimar el convocant amb una abstenció, ni vull afegir-me amb aquesta abstenció als que sí que ho faran.
La meva resposta a la pregunta de quina relació hem de mantenir els catalans amb Espanya serà la de sempre: independència. I com que aquesta resposta no estarà a cap papereta, serà considerada nul·la.
A més, com que en aquesta consulta no ens hi va res, seria un bon moment per comptabilitzar amb vots nuls, els que ja no ens alimenten molles i que volem el pa sencer.
Abans que Homs acabés l'anunci de les seves intencions —infantil rabiola en adonar-se que no pinten res a Madrid— jo ja havia decidit el sentit del meu vot.
El Pacte Fiscal és l'enèssim intent de l'autonomisme per cercar l'encaix a Espanya. Però no només això, davant un independentisme que ha crescut especialment amb l'espoli com únic argument, un Pacte Fiscal esdevé una estratègia desmobilitzadora, un intent de reconduir l'independentisme emergent cap a l'autonomisme del "sisplau" i el "perdoni!".
Un Pacte Fiscal no pot ser mai un pas cap a la independència com algú intentarà fer-nos creure. La millora del tracte econòmic suposaria, en qualsevol dels casos, un acomodament de Catalunya dintre d'Espanya.
Però el cas més que possible és que tot això no vagi enlloc, ni amb el valor afegit del suport de CiU a la majoria del PP, que ridículament proposava Duran, ni amb consultes, ni amb danses de la pluja.
L'únic que s'haurà aconseguit serà rebaixar la visualització internacional —i nacional— del llistó de les ambicions nacionals
Als catalans ens seguiran dient que no, però si abans era que no a la independència, ara serà un no a una "millora financera".
Hàbil manera d'intentar desactivar tot l'avenç que la societat civil ha aconseguit els darrers anys.
Per tant ja he decidit el sentit del meu vot, si es realitza la consulta:
votaré NUL.
No vull un Pacte Fiscal. No vull estar millor a Espanya perquè simplement no hi vull estar. I mentrestant? Mentrestant, doncs, com a mínim no em dedicaré a desactivar l'independentisme a base de proposar horitzons encaixistes.
Però ni vull deslegitimar el convocant amb una abstenció, ni vull afegir-me amb aquesta abstenció als que sí que ho faran.
La meva resposta a la pregunta de quina relació hem de mantenir els catalans amb Espanya serà la de sempre: independència. I com que aquesta resposta no estarà a cap papereta, serà considerada nul·la.
A més, com que en aquesta consulta no ens hi va res, seria un bon moment per comptabilitzar amb vots nuls, els que ja no ens alimenten molles i que volem el pa sencer.
Salut i lluita !!!
Gràcies !!!
Quina sort que tenen els bascos de no tenir tantes punyetes, per això les lluites nacionals sempre han estat ben diferents.
Com sempre la claves.
No perdis el costum d'escriure al bloc, que últimament estàs molt ranci.
Un petó i ens veiem a Sant Andreu.
I està clar que no vull només el pacte fiscal. Tb vull la independencia.
Si surt "si" a la consulta, què creus que farà Espanya? Res
Doncs almenys que aquest "si" sigui alt.
Una mica de dignitat, homa, i una mica de punteria política, que sempre ens la foten per enzes!
I pq voti si a una hipotètica independència fiscal no deixaré de ser-ho. Sí autocrítica n'em de fer TOTS.
Ramon: amb això (X milions d'españols estàn cridats a les urnes,,,,,,,,,,,) vols dir que Amaiur...
seriositat. Sobre el pacte fiscal, si surt que Si i el neguen, activarà més el sentiment independentista.
I menys, amb notícies bomba com aquestes (té credibilitat el comunicat de Rajoy?):
http://www.llibertat.cat/2011/11/rajoy-estableix-diferencies-entre-amaiur-i-erc-15576
Però ja et poses a la defensiva potser Amaiur oferia una credibilitat que altres no podien oferir, ves a saber.
O és que la culpa sempre ha de ser del altres? Una mica d'autocrítica!
tens tota la rao!
Jo tampoc votaré a favor del pacte fiscal, però aixó que es va fer en contra de l'unica força que representa als independentistes em va semblar molt barruer.
Ens tenim que unir d'una vegada i votar el referendum de l'independència!
Que ja s'he m'estan inflant els ... de tan Ciu, PP, i espanyolistes...