enbapa59 |
dilluns, 28 de novembre de 2011 | 17:06h
Pel·lícula sobre Jung (Michael Fassbender) i Freud (Viggo Mortensen). I en definitiva sobre la psicoanàlisi, bé que reduïda a les peripècies amoroses del Jung amb una pacient Sabina Spielrein (Keira Knightley). Es tracta d'una russa que sofreix una forta histèria a causa d'un pare sàdic.
Jung cedeix al desig i manté una relació amb Sabina. Simultàniament, Freud i Jung marquen les diferències, el segon decantant-se cap a interpretacions més espirituals. Freud, en canvi, manté un esperit plenament científic, proper al materialisme. En aquest escenari, recreat amb brillantor, s'escenificà el món d'intel·lecte i de desig entre dos pensadors de primera magnitud. (n'hi ha més)
Jung cedeix al desig i manté una relació amb Sabina. Simultàniament, Freud i Jung marquen les diferències, el segon decantant-se cap a interpretacions més espirituals. Freud, en canvi, manté un esperit plenament científic, proper al materialisme. En aquest escenari, recreat amb brillantor, s'escenificà el món d'intel·lecte i de desig entre dos pensadors de primera magnitud. (n'hi ha més)
El sorgiment de la psicoanàlisi, en aquelles ciutats centroeuropees com Viena i Zurich, en ambients de l'alta burgesia i amb protagonistes brillants, està ben recreat en el film. Més difícil resulta expressar la visió de Freud contraposada amb la de Jung. No obstant això, alguna cosa interessant s'hi apunta.
La psicoanàlisi és potser el saber humà més complet. Demana un coneixement extraordinari. Un coneixement que reclama, primer, un autoconeixement. La literatura, diguem-ho clar, ha estat l'aportació bàsica per a la psicoanàlisi. Ha estat el laboratori, el magatzem de casos, el diccionari de noms... Freud, a banda d'un pensador extraordinari, és un gran escriptor. També ho va ser Jung. I els dos són exemples de les aportacions que les humanitats poden fer a la cultura.
La psicoanàlisi és potser el saber humà més complet. Demana un coneixement extraordinari. Un coneixement que reclama, primer, un autoconeixement. La literatura, diguem-ho clar, ha estat l'aportació bàsica per a la psicoanàlisi. Ha estat el laboratori, el magatzem de casos, el diccionari de noms... Freud, a banda d'un pensador extraordinari, és un gran escriptor. També ho va ser Jung. I els dos són exemples de les aportacions que les humanitats poden fer a la cultura.
Per els que hagen llegit o coneguen les aportacions dels dos ilustres, queda molt superficial.
Sembla que si s'expliquen les teories queda una peli farragosa per el públic no interessat, però si no es fa queda insulsa per els coneixedors. Difícil dilema que el director deixa a mitges, sense contentar cap espectador.
En tot cas és un tema de molt complicat tractament cinematogràfic.
La psicoanàlisi em resulta interessant. És una mena de teoria social, cultural i individual. Es teoria i és pràctica. I he vist, perquè, ha estat així casos d'una eficàcia clínica absoluta.
Gràcies pel comentari!