Com deia fa uns dies el Toni Cucarella en el seu blog, els qui són presidents de les respectives comunitats autònomes que esquarteren el nostre país i ajuden a unir el país dels veïns de ponent, el govern de la regió els sona a delegació-govern civil-diputació provincial, com una mena de delegat territorial del govern de veritat, l'espanyol, el que ells en diuen "central". Per això, molts aspiren a "pujar" assumint ministeris estatals o altres representacions prop del poder "central" (colonial).
Per a ells, la regió, la comunitat autònoma no és més que un espai de promoció. És una mena de "pàtria xica" que en deien els franquistes.
De fet, aquesta postura avala la funció que l'estat dóna a l'organització descentralitzada del mateix estat a través de les comunitats autònomes, sense més sentit. I per això, en el seu dia va trencar les realitats nacionals en altres comunitats autònomes i així s'evitava sorpreses. I el resultat és evident, més als Països Catalans que a Euskal Herria, però en tots els territoris ha fet el seu efecte, ha fet el seu forat.
(Segueix)
Per a ells, la regió, la comunitat autònoma no és més que un espai de promoció. És una mena de "pàtria xica" que en deien els franquistes.
De fet, aquesta postura avala la funció que l'estat dóna a l'organització descentralitzada del mateix estat a través de les comunitats autònomes, sense més sentit. I per això, en el seu dia va trencar les realitats nacionals en altres comunitats autònomes i així s'evitava sorpreses. I el resultat és evident, més als Països Catalans que a Euskal Herria, però en tots els territoris ha fet el seu efecte, ha fet el seu forat.
(Segueix)
I això, que per a Espanya hauria de ser normal, a casa nostra ens hauria de fer combatre aquest esquarterament i denunciar els impediments a cooperar, a coordinar, a treballar conjuntament, a avançar conjuntament com a país. Però no és així gràcies, en gran part, al paper de fre que representen les comunitats autònomes. I si aquestes estan governades per partits espanyols, és normal que actuïn així, és el seu projecte de fons, de superfície, de tort i de través. Allò més difícil d'entendre és quan qui governa aquest ens estatal és algú que ven catalanitat, nacionalisme, etcètera. Curiosament, CiU ven aquests conceptes circumscrits a una comunitat autònoma, la qual cosa defineix quin és el seu horitzó, la seva fita, la seva opció, la seva voluntat. I el mateix cal dir de qualsevol partit que, autoanomenant-se com vulgui, actuï sobre la regió-comunitat autònoma i sense projecte per a la nació completa, per més que a voltes en parli o s'hi refereixi.
Una de les proves més clares de tot plegat és quan el senyor Mas i CiU fan campanya electoral o fan un acte polític i mai parlen del país. Com aquests dies amb l'ofensiva del PP a les Illes respecte de la identitat i el valor de la llengua nacional, i el silenci de CiU, l'oblit de CiU i la tebior i manca de lideratge nacional que hem evidenciat. Aquesta és una clara i fefaent prova que el senyor Mas com a dirigent polític defensa el marc autonòmic de la mateixa manera que ho fan Bauzà a les Illes i Fabra al País Valencià -tres personatges amb llinatges ben arrelats al territori!-, un fet que demostra que cap d'ells -i només per agafar els capgrossos!- tenen més projecte que la regió que els ha tocat governar dins del concepte, més o menys tronat, de la unitat estatal. Per tant, cap d'ells és dels nostres. Els nostres són els que tenen projecte nacional i defensaran la nació dels atacs dels estats espanyol i francès i dels estaments que justifiquen les comunitats autònomes.
Una de les proves més clares de tot plegat és quan el senyor Mas i CiU fan campanya electoral o fan un acte polític i mai parlen del país. Com aquests dies amb l'ofensiva del PP a les Illes respecte de la identitat i el valor de la llengua nacional, i el silenci de CiU, l'oblit de CiU i la tebior i manca de lideratge nacional que hem evidenciat. Aquesta és una clara i fefaent prova que el senyor Mas com a dirigent polític defensa el marc autonòmic de la mateixa manera que ho fan Bauzà a les Illes i Fabra al País Valencià -tres personatges amb llinatges ben arrelats al territori!-, un fet que demostra que cap d'ells -i només per agafar els capgrossos!- tenen més projecte que la regió que els ha tocat governar dins del concepte, més o menys tronat, de la unitat estatal. Per tant, cap d'ells és dels nostres. Els nostres són els que tenen projecte nacional i defensaran la nació dels atacs dels estats espanyol i francès i dels estaments que justifiquen les comunitats autònomes.
Ací la única qüestió és Estat espanyol sí, Estat espanyol no.
Independència sí o independència no.
Dret a decidir sí o dret a decidir no.
Estats propis sí o estats propis no.
L'únic dilema real és si es vol la dependència de l'Estat espanyol i l'interferècia constant sense dret a decidir o no.
Tant dolent com proclamar l'abstenció, és dividir els vots nacionals al País Valencià i les illes Balears amb les sucursalistes principatines d'ERPV i ERC.
Ara ERC amb els 3 escons hauria de fer un grup parlamentari amb l'escó de Compromís al País Valencià i l'escó dels nacionalistes de GBAI a Navarra per sumar-ne cinc al Congrés.
I així tampoc no tindre que fer el badoc i dividir els vots nacionals al País Valencià amb ERPV i a les Balears amb ERC. I donar peu a romanços que no van en lloc i els que es dediquen a posar escuses de malpagador en tal de dividir encara més el vot i crear polèmiques estèrils que no van enlloc al País Valencià i les illes Balears.
No només ERC i CiU entre altres s'han dedicat a dividir i debilitar el vot nacional al País Valencià i les Illes Balears en favor d'una nova distribució i organització sucursalista de centralitat principatina i per profit espanyoliste alhora.
Per què a sobre de tot el que han aconseguit és legitimar molt més i per tant reactivar el vot reaccionari i espanyolista tan al País Valencià a la societat valenciana com a les Illes.
L'ERC haria de tindre més altura i preguntar-se si és bó atacar, debilitar i dividir en disputes estèrils, l'esquerra valenciana nacional representada per Compromís al País Valencià i l'esquerra de les illes representada pel PSM en profit només dels seus contrincants polítics.
Els d'ERC semblen 'los otros' els altres pro-sucursalistes imperials però des del Principat quan emulen i acaben per activa o per passiva legitiman a la dreta espanyolista al País Valencià que acaba arrossegant ahora el PSOE en busca del vot espanyolista.
En aquest sentit els darrers trenta anys sembla que CiU i ERC han actuat més com a venuts.
Per a pràcticar una política de una mena de puentig de alt risc, amb el pot aeri a Madrid com a nord, amb el peix al cove o consensuar el grau de espoli nacional a Catalunya que convinga a Madrid.
Des de aquest punt de vista han estat més galleguistes i per tant espanyolistes alhora que han semblat alhora més anti-portuguesos i per tant més anti-valencians.
Pot ser si amb la declaració de l'alto el foc definitiu d'ETA, els nacionalistes han aconseguit augmentar el vot a Euskadi i agafar una gran distància.
Tanmateix si ERC i en menor mesura CiU deixara de disparar i dividir des del punt de vista polític intern al País Valencià i Balears, la representació dels nacionalistes valencians i balears augmentaria i pujaria a través de Compromís i el PSM-Bloc-iniciativa i per tant el vot nacional al conjunt dels Països Catalans.
En definitiva danvant la societat valenciana els sucursalistes imperials principatins són 'los otros' quan emulen la dreta espanyolista al País Valencià però per l'altre cantó.
No n'hi ha dreceres curtes. La gent no pot viure només d'històries i contes passats.
Sembla que ERC el que ha fet ha estat tractar de sucursalitzar el País Valencià i les illes des del Principat a la manera espanyolista, per acabar donant-li més munició a l'adversari.
No hi ha dreceres curtes.
Si Xabier Arzallus va saber arreplegar el vell, la tradició amb el nou i modern per a salvar a Euskadi.
Al País Valencià s'ha de fer el mateix agafar el vell i tradicional per ha refer el nou i modern, per què nosaltres ja hi erem en el nou i el modern, encara que ens ho van birlar per l'ús de la força.
Com un país valencià organitzat a imatge i versemblança de Catalunya però amb uns furs sengons la seves tradicions i costums i la primera revolució a Europa de les germanies contra els privilegis de la noblesa, molt abans que la revolució francesa més sagnant i jacobina.
I alhora més anti-portuguesos, per tant anti-valencians i contra el moll de l'òs valencià.
Incloent on encara hi ha monarquies actuals ningú no diu visca el Regne de España i menys després de les repúbliques o visca el regne d'aquell u altre país.
Doncs s'entén que les monarquies actuals formen part del mateix país i són tanmateix en part al seu servei des de la modernitat actual.
Un regne que va alliberar el poble valencià del jou àrab, del seu segrest i hostatges on existia l'exclavitut.
Jaume I representava a les hores, més que mai la cristiandat alliberadora, contra l'esclavitut que encara coexistia i la captivitat de les persones al món àrab i la modernitat en quan els respecte al poble valencià amb un furs i lleis segons els seus usos i costums pròpies.
No anar sempre de somiatruites, ni és pot contruïr res anant contra el moll de l'òs valencià.
Ara des de el moll de l'òs valencià tot és possible.
Al País Valencià s'ha de fer el mateix agafar el vell i tradicional per ha refer el nou i modern, per què nosaltres ja hi erem en el nou i el modern, encara que ens ho van birlar per l'ús de la força.
Si no es sap passar el testig d'una generació a altra, simplement es perd la carrera.
I el País Valencià passarà a ser només una colònia més.