carme.laura |
dilluns, 28 de novembre de 2011 | 08:50h
Encara no fa vint-i-quatre hores que una dona ha estat assassinada pel seu company.
Encara són suspeses a l'aire paraules, voluntats, intencions del Dia Contra la Violència de Gènere.
La cultura del gènere és incrustada al cor de la societat, ni les lleis, ni els discursos, ni els minuts de silenci per la dona víctima a les places de ciutats i pobles tenen prou força per a aturar la sagnant estadística. I l'escola, ella sola no pot enderrocar els murs d'una cultura mil·lenària patriarcal que ha considerat la dona una mena de propietat de l'home. Cal molt més, més indignació, més denúncia, més gran exercici exemplar del concepte d'igualtat en tots els àmbits i relacions socials. Respecte, amor, orgull.
Anònim |
dimarts, 29 de novembre de 2011 | 13:12h
La paradoxa on el component amor-odi pot ser visceral amb dos sexes per igual. Com diuen totes les actitutus dolentes venen auspiciades des del cor i actuar només en calent i amb el cor sense armonia amb la ment i l'ànima no és bó.
Encara que des de un punt genètic l'home pot tindre una propensió a una agressió directa, aguda, externalitzada i física. I la dona més indirecta, interna, verinosa i psíquica.
En tot cas s'haura des de la política social i jurídica tractar d'amortiguar les dues i no al contrari augmentant la provocació encara més d'un vers l'altre.
Anònim |
dimarts, 29 de novembre de 2011 | 13:26h
Pot ser siga una reacció influenciada tanmateix pel gènere on l'home és veu afectat i té una propensió a actuar més directa i irreflexiva que la dona.
De tota mena la política social i jurídica, tanmateix hauria de fer d'apoga focs per amortiguar el colp i la qüestió i tractar de no ser encara més incendiaria o més provocativa encara en aquets casos.
Anònim |
dimarts, 29 de novembre de 2011 | 13:41h
Pot ser sovint més que una qüestió d'educació pot n'hi haure un desquilibri personal o psíquic al darrere que en determinades circumstàncies adverses pot provocar un esclat de violència física amb molta més propensió amb el genere masculí.
Encara que des de un punt genètic l'home pot tindre una propensió a una agressió directa, aguda, externalitzada i física. I la dona més indirecta, interna, verinosa i psíquica.
En tot cas s'haura des de la política social i jurídica tractar d'amortiguar les dues i no al contrari augmentant la provocació encara més d'un vers l'altre.
De tota mena la política social i jurídica, tanmateix hauria de fer d'apoga focs per amortiguar el colp i la qüestió i tractar de no ser encara més incendiaria o més provocativa encara en aquets casos.