Ernest Foch en el seu article "Eren unes eleccions o un plebiscit?" ho resumeix molt bé: ¿El 20-N es van celebrar unes eleccions generals a les Corts espanyoles o un plebiscit sobre les tisorades del govern de la Generalitat? La prova que aquesta és una argumentació interessada i construïda a posteriori és que els mateixos que ara busquen l'aval a una política del govern català a través d'unes eleccions generals, fa quatre anys no van dir que els 25 diputats que en el seu dia va treure el PSC avalaven el tripartit que en aquells dies governava a Catalunya. Oi que no?
Per a mi, ja está bé que tanquin dos dels vuit canals... Per a què tants canals, quan molts cops es superposen els seus "continguts" [sic]? Ademés, la qualitat de molts programes és proporcional a la tendenciositat que s'hi mostra (sense cap vergonya). Millor que retallin TV i radio, que no pas escoles o hospitals, no? I si ha d'haver-hi una revolució perquè el populatxo no pot veure futbol, doncs au, vinga!
Trobo molt més pitjor el desmantellament -aquí sí que cal posar el mot- de les residències de temps lliure. En aquest tema no hi ha hagut tant de rinbombori. Ja se sap: les vacances a bon preu dels proletaris, no són fashions... i no hi ha mortal que es pugui penjar una medalla de vanitat com pasa al "món de la cultura" i la [des]informació! "Ademés -pensarà algun progressista de boca-, les residències aquestes van ser un invent del franquisme..."
mamoros |
dilluns, 28 de novembre de 2011 | 00:38h
Poden tancar dos canals, però abaixar el pressupost és escanyar la televisió que fa de vehicle de la nostra cultura i que té un nivell de programació més que acceptable. Molt del populatxo, com dius, potser només mira el futbol per TV3 o el Polònia o el Krakòvia, però són fets en català i arriben a tot arreu. La tele és un vehicle per cultura i la llengua i convindràs amb mi que fins ara TV3 fa goig pel ventall de programes que té, molts anecdòtics per l'audiència que tenen, però que són importants i són els que ha d'oferir una televisó pública (estic pensant en Cronos, per exemple, o el Quèquicom).
En el tema de les residències de temps lliure estic amb tu que és molt greu, però malauradament no és una cosa que prement un botó et pugui entrar a casa, se'n fa injustament menys cas, tens raó.
que sóc partidari que els pressupostos de la Televisió i radio públiques s'abaixin! Val més retallar una suposada informació i uns programes que molt sovint semblen fets per ser altaveu i propaganda d'uns interessos molt concrets, que no pas retallin encara més sanitat i ensenyament. Llàstima, però, que molts d'aquests cervells que ideen aquesta programació potser seguiràn amb les seves dèries (estic pensant amb els informatius varis, i amb programació "suau") d'adoctrinament catòlic romà, i de voler fer que ens empassem més suaument les pildoles [molts cops doctrinals]...
Qui ha d'informar del tema de les retallades (també a les residències de temps lliure) són aquests (i aquestes) "periodistes" que perden l'oremus per treure al bisbe de Solsona, al de Barcelona ("Monsenyor", dixit la periodista de torn) o a la monja X per parlar dels seus temes -i, de passada: despotricar, humiliar, tergiversar o enfoter-se'n directament dels creients d'altres Esglésies o religions-. Ens diràn, pot ser, que no ténen temps d'altres coses, que si la informació no ha de ser per "iniciats"... I això ho paguem entre tots, volguem o no.
No hi ha millor cohesió social que el respecte, i el no faltar a la veritat objectiva (o intentar-ho).
mamoros |
dimarts, 29 de novembre de 2011 | 10:15h
Si vol que li digui estic d'acord que la gestió d'una televisió pública ha de ser impecable, que ofereixi programes de qualitat i que sigui capdavantera en informació a tots els nivells. Em sembla que TV3 té programes de qualitat, professionals de qualitat i ha cobert esdeveniments importants amb excel·lents retransmissions, això és innegable. Que no tots els periodistes siguis d'una qualitat excel·lent, també és cert (vergonya aliena quan fan servir segons quines paraules... en fi, no cal posar noms), però no em negarà que ajuda a la cohesió social tenint en compte que no som un país normal.
Miri les audiències, TV3 normalment és capdavantera, darrera hi va Tele 5, Antena 3, la Sexta... que jo sàpiga cap d'aquestes fan programes en català. Normalitzar el país és difícil si no hi ha una bona eina i en aquest cas la televisió és fonamental. L'Italià estàndard va començar als anys 50 a la RAI italiana. Hi havia molts dialectes, la televisió va ser l'unificador i anivellador per a tot el país. Aquí tenim encara molt camí per a fer. Sortosament a TV3 ara s'escolten altres dialectes que no són l'oriental pròpiament.
És doctor en història contemporà nia, llicenciat en filosofia i lletres i postgraduat en pedagogia terapèutica. Escriu a diversos mitjans i publica les seues opinions al bloc.
Trobo molt més pitjor el desmantellament -aquí sí que cal posar el mot- de les residències de temps lliure. En aquest tema no hi ha hagut tant de rinbombori. Ja se sap: les vacances a bon preu dels proletaris, no són fashions... i no hi ha mortal que es pugui penjar una medalla de vanitat com pasa al "món de la cultura" i la [des]informació! "Ademés -pensarà algun progressista de boca-, les residències aquestes van ser un invent del franquisme..."
Atentament
En el tema de les residències de temps lliure estic amb tu que és molt greu, però malauradament no és una cosa que prement un botó et pugui entrar a casa, se'n fa injustament menys cas, tens raó.
Qui ha d'informar del tema de les retallades (també a les residències de temps lliure) són aquests (i aquestes) "periodistes" que perden l'oremus per treure al bisbe de Solsona, al de Barcelona ("Monsenyor", dixit la periodista de torn) o a la monja X per parlar dels seus temes -i, de passada: despotricar, humiliar, tergiversar o enfoter-se'n directament dels creients d'altres Esglésies o religions-. Ens diràn, pot ser, que no ténen temps d'altres coses, que si la informació no ha de ser per "iniciats"... I això ho paguem entre tots, volguem o no.
No hi ha millor cohesió social que el respecte, i el no faltar a la veritat objectiva (o intentar-ho).
Atentament
Miri les audiències, TV3 normalment és capdavantera, darrera hi va Tele 5, Antena 3, la Sexta... que jo sàpiga cap d'aquestes fan programes en català. Normalitzar el país és difícil si no hi ha una bona eina i en aquest cas la televisió és fonamental. L'Italià estàndard va començar als anys 50 a la RAI italiana. Hi havia molts dialectes, la televisió va ser l'unificador i anivellador per a tot el país. Aquí tenim encara molt camí per a fer. Sortosament a TV3 ara s'escolten altres dialectes que no són l'oriental pròpiament.
Per acabar, el que em sorprèn més és trobar la notícia que Telemadrid augmenta el pressupost en gairebé un 7%. Em sembla curiós que en plena època de retallades la Comunitat de Madrid aposti per la televisió pública i aquí hem d'anar retallant a tort i a dret. Un exdirigent del FMI diu que Catalunya, aïllada, seria un dels països més rics del món. Si fóssim un país independent ens aniria millor, segur, i no estaríem parlant de retallades dràstiques en serveis fonamentals.