querbosch |
dissabte, 26 de novembre de 2011 | 16:21h
No seria lògic que amb motiu de la situació econòmica, per un costat el Govern ordenes tancat quiròfans i per l'altre es gastessin molts diners en retransmetre partits de futbol o carreres de cotxes.
Ningú discuteix el paper de la Televisió pública com a eina normalitzadora. Però la situació actual obliga a ..........
Ningú discuteix el paper de la Televisió pública com a eina normalitzadora. Però la situació actual obliga a ..........
fer sacrificis a tothom. Incloent als que fins avui gaudien del privilegi de treballar en uns mitjans públics alliberats de la presió del mercat. No és una questió de model o funció, això no hauria d'estar supeditat al pressupost.
Estem en temps difícils i si hem de sacrificar el futbol, millor que sacrificar una planta d'un Hospital o un programa d'ajut social. No podem frivolitzar amb aquests temes i la Sra. Terribas hauria de ser la primera en assumir-ho.
Estem en temps difícils i si hem de sacrificar el futbol, millor que sacrificar una planta d'un Hospital o un programa d'ajut social. No podem frivolitzar amb aquests temes i la Sra. Terribas hauria de ser la primera en assumir-ho.
Però si Catalunya fora un estat independent faria com França i els altres països, oferiria la concesió i la gestió de canals privats a condició de que foren en català.
Per a pràcticar una mena de 'puenting' de alt risc amb el pont aeri a Madrid, amb el peix al cove o consensuar el grau d'espoli nacional que convé a Madrid.
En aquest sentit han estat més galleguistes i per tant més espanyolistes.
I pel mateix sembla que més anti-portuguesos. I de d'aquest punt de vista anti, al considerar els valencians com a portuguesos i pel mateix més anti-valencians alhora.
Menys queixar-se i més gestionar els recursos de tots.
Salutacions
Es podria pensar que el fútbol en una part, almenys a Catalunya puguera ser més rendible per explotar-lo tanmateix la televisió pública catalana o pot ser no.
Pel mateix pot semblar bé intentar mantindre una qualitat de la televisió pública en català per damunt de la quantitat, treballant bé la pedrera de la producció pròpia, en volta de fer grans despeses amb la compra de sèries famoses fetes a fora.