carme.laura |
dissabte, 26 de novembre de 2011 | 08:38h
Llegeixo "l'Odissea" traduïda per Joan J. Mira en àgils hexàmetres. Lectura apassionada. Al cant IV m'he aturat en un nom i una breu referència, Hermíone.
Hermíone, la "filla preciosa", la "filla perfecta" d'Helena i Menelau, la princesa espartana "amb cara i aspecte d'una Afrodita daurada", com la descriu el poeta.
Hermíone, la bella de les moltes històries, felices i malaurades. Abandonada per Helena, nena infeliç de nou anys, deixada pel pare durant els llargs deu anys de la guerra de Troia sota l'empara de Clitemnestra, al palau d'Agammènon on viu educada amb els seus cosins Orestes, Electra i Ifigènia. Acabada la guerra torna amb el pare i li és retornada la mare.
El poeta només canta que Menelau envia Hermíone "amb cavalls i amb un carro" a l'Epir, per a casar-se amb Neoptòlem, senyor dels Mirmídons, fill d'Aquiles. Res més no en diu, seràn Eurípides i Ovidi els qui cantaran les moltes històries de la bella Hermíone.
Potser aquesta serà la història per a un altre matí d'un altre dissabte.
Joan C. |
dissabte, 26 de novembre de 2011 | 17:39h
Quan a València, la consellera de cultura atribueix Tirant lo blanc a Ausiàs March és quan més cal refugiar-se en l'Odissea per retrobar-hi la fidelitat, l'autenticitat, l'amistat i l'amor, també la coherència, els valors. Mira no tradueix, Mira crea i assoleix un nivell intel·lectual sobrehumà i en la nostra llengua. Un tresor irrepetible. Esperarem però un proper dissabte per saber què ens diuen Eurípides i Ovidi de la filla perfecta
Esperarem però un proper dissabte per saber què ens diuen Eurípides i Ovidi de la filla perfecta