carme.laura |
divendres, 25 de novembre de 2011 | 09:34h
Cal instituir el Dia per a l'Eradicació de la Violència contra la Dona?.
Potser no, no cal un dia per a recordar la segregació de la dona, ni de la dona violada botí i arma de guerra, ni de la nena amb el clítoris mutilat, ni de l'infant abandonat o mort en acabar de nèixer pel fet de no ser un nen. No, no cal un dia per a recordar que arreu del món moltes dones són excloses del saber, condemnades a romandre diferents per a no ser iguals que els homes, no per raons biològiques sinó culturals. No, no cal. En sabem l'existència, ens dol, ens commou, ens indigna , ho denunciem, però com proposar-nos canviar les estructures socioculturals que transmeten aquella violència?...
Fent imprescindible l'assumpció d'un nou humanisme que aboleixi l'artificiosa i sociopolítica cultura del gènere.
El segle XXI ha començat amb l'impacte d'una profunda i desconeguda crisi econòmica global que indica el final d'una època, d'un model de societat i d'una part de la història, crisi que suscita dubtes i pors que obliguen a fer-se noves preguntes i a trobar-ne les respostes i que obre la porta cap a una societat diferent, amb pautes culturals diferents.
Es construirà la nova modernitat, la societat nova, orgullosa de pertànyer al gènere humà, esborrats els gèneres culturals?. Fins llavors, expandim les dones l'orgull de ser-ho, arreu i en qualsevulla circumstància.
També avui.
Es construirà la nova modernitat, la societat nova, orgullosa de pertànyer al gènere humà, esborrats els gèneres culturals?. Fins llavors, expandim les dones l'orgull de ser-ho, arreu i en qualsevulla circumstància.
També avui.
