enbapa59 |
dimecres, 23 de novembre de 2011 | 17:44h
esperem
asseguts en un banc
polit pel frec de tots
els qui esperen cada dia.
tu mires el buit i jo et mire mirar.
i sabem que no hi ha més
que aquestes fines teranyines
que ens uneixen l'un a l'altre
i al buit
asseguts en un banc
polit pel frec de tots
els qui esperen cada dia.
tu mires el buit i jo et mire mirar.
i sabem que no hi ha més
que aquestes fines teranyines
que ens uneixen l'un a l'altre
i al buit
El poema és del llibre Teranyines, d'Anna Montero que va ser XLVIII Premi de poesia "Ausiàs March" de Gandia. Poesia minimalista, on el món íntim està marcat per la tendresa i la consciència de buit. Una mena d'estriptis anímica. Tot i que el rellotge de l'existència no pot anar cap arrere, els moments de balanç vital, com el que alimenten els poemes del llibre, fan per veure el que s'ha viscut i el que s'hauria volgut viure; i el que sembla que vindrà. Un tapís tardoral transparent, amerat de tristesa. I senzill i eloqüent amb un mínim de paraules.
Foto: Joan Ponsoda
Foto: Joan Ponsoda
